Miquel Roman

EL PERIODICO 23/7/2009  ANIVERSARI DEL GRAN FIASCO ELÈCTRIC DE L’ESTIU DEL 2007. Barcelona exigeix més inversió a Fecsa al complir-se dos anys de l’apagada

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=631634&idseccio_PK=1022

• La subestació de l’Eixample, la primera que neix després del sinistre, entrarà en servei al desembre

• L’ajuntament manté que la companyia ha d’accelerar els treballs de soterrament de cablejat

La situació de la xarxa elèctrica a la capital catalana no té res a veure ara amb la de fa dos anys, quan la precarietat de la infraestructura va quedar en lamentable evidència amb la caiguda d’un cable de Red Eléctrica Española a l’estació de Collblanc que va derivar en una sèrie d’accidents que van deixar a les fosques més de 320.000 clients de Fecsa. I encara que les inversions des d’aleshores farien que un hipotètic sinistre similar no afectés més de dues hores els barcelonins, queda molt per fer. El tinent d’alcalde d’Urbanisme Ramon García-Bragado reclama a Fecsa que intensifiqui els treballs de soterrament de la línia elèctrica, una cosa que es porta a terme aprofitant les obres que realitza el municipi als carrers, i que precisament ara són centenars. 

«Fecsa està com tothom, amb restriccions en les seves inversions, i no està fent tot el que estava previst. Nosaltres tenim més disponibilitat per fer l’obra civil que ells per fer el subministrament elèctric. En la mesura en què nosaltres fem més treballs ells haurien d’avançar més», explica el regidor. No obstant, la companyia destaca la inversió de 291.000 euros per actuar en 59 carrers al llarg d’aquest any, on se soterraran cables de mitjana i baixa tensió.

PRECARIETAT A NOU BARRIS / Fonts de la companyia elèctrica també sub-ratllen que ara per ara la ciutat té «una de les millors qualitats de subministrament d’Espanya», i xifren en un 70% la millora des del 2002. Com a exemple, apunten que els temps d’interrupció estan per sota del que marca la llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric, que estableix un màxim de dues hores sense llum. A Barcelona, on el 30% dels talls, apunta també la companyia, es produeixen per culpa de tercers, com poden ser excavadores que accidentalment fan malbé els cables, la mitjana anual està en 40 minuts. Però no de manera homogènia, ja que García-Bragado assenyala que si bé és una bona xifra «hi ha zones que tenen més problemes i sobrepassen de llarg la mitjana», i apunta Nou Barris com la més precària.

Entre les instal·lacions pendents per reforçar la xarxa, ja previstes abans de l’apagada, hi ha la construcció de noves subestacions. La de l’Eixample, un equipament subterrani a la cantonada de la Travessera de Gràcia i el carrer de Marina, ja està en fase de proves i funcionarà a ple rendiment al desembre, segons l’elèctrica. Serà la primera que s’estreni després de l’apagada. Aquesta obra cobrirà una zona que encara depèn només de la de Maragall, que va acabar la seva reconstrucció i posada en marxa l’any passat després de l’incendi que la va destruir el 23 de juliol del 2007.

MALLAT / La subestació de l’Eixample, amb un sostre que es començarà a urbanitzar al desembre amb una plaça que donarà continuïtat als jardins dels Prínceps de Girona, tindrà dos tranformadors, un de connectat a la instal·lació d’Urgell i un altre amb la de Maragall, de manera que en cas de fallar una conducció l’abonat podria rebre immediatament llum a través de l’altra, i així li resultaria imperceptible un tall. Un exemple dels beneficis d’aquest mallat, però que també ho va ser de la debilitat de la xarxa, va tenir lloc el març del 2008, quan una desconnexió fortuïta a la subestació d’Urgell va tornar a sembrar el dubte sobre la seguretat del subministrament, tot i que el consumidor no ho va notar perquè hi va haver l’opció d’obtenir alimentació des d’un altre cable d’alta tensió entre Maragall i la subestació de Vilanova.

I a aquesta nova infraestructura de l’Eixample la seguiran dues més per continuar reforçant la xarxa: una és la de Facultats, a la Zona Universitària, que entrarà en servei el 2011, i l’altra és la de Valdonzella, a Ciutat Vella, que podria arrencar el 2012. El futur també passa, apunta García-Bragado, per la creació de la nova subestació Desvern (entre Sant Just Desvern i Esplugues) que connectarà la xarxa de 400kv amb Santa Coloma.