Miquel Roman

Nou Barris (Barcelona)

18 de setembre de 2008
0 comentaris

L’apliació de la L-3 a Nou Barris, gairabé enllestida

El Periodico 6/9/2008 Edición Impresa MILLORA DE LA XARXA DE TRANSPORT PÚBLIC. Les proves de la L-3 fins a Trinitat tanquen 5 anys sense ampliacions.

   1. • Els primers metros sense passatge ja circulen pel tram d’1,8 km que es preveu obrir a l’octubre
   2. • El túnel sota Canyelles i Roquetes, que acaba amb la ‘síndrome Carmel‘, tindrà 14.000 usuaris al dia

RAMON COMORERA. BARCELONA. Els metros ja corren, en proves, per les flamants vies del nou tram de la L-3 que unirà Canyelles amb Trinitat Nova.
La primera ampliació de la xarxa del suburbà barceloní en un quinquenni
està molt a prop. Una vegada conclogui el preceptiu mes d’assajos que
ha iniciat TMB, la prolongació ja podrà entrar en servei.
Encara no hi ha cap data oficial, però l’estrena se situarà en la
primera quinzena d’octubre. En el viatge de presentació fet ahir fins i
tot s’anunciaven les noves parades de Roquetes i Trinitat Nova per la megafonia i en les llums dels pòrtics de les portes. A les estacions, no obstant, encara es treballa.

Barcelona no estrena un quilòmetre de suburbà des que el 2003 es va obrir el metro lleuger de la L-11, que uneix Trinitat Nova i Can Cuiàs, estació situada ja a Montcada.

L’obra de la L-3 s’ha realitzat perforant amb el sistema de mina per un terreny semblant, pel que fa a la dificultat, al del Carmel que travessa la L-5
i que va propiciar l’enfonsament del 2005. L’execució, no obstant, no
ha tingut problemes, encara que la revisió del projecte després
d’aquell accident per extremar la seguretat ha duplicat el cost, fins a
143 milions, i ha endarrerit els treballs dos anys.

Aquest èxit en una perforació amb explosius sota una zona molt habitada, que els responsables de la Conselleria d’Obres Públiques diuen que fins i tot s’ha reconegut en congressos internacionals d’enginyeria, ha de ser un bon motiu per superar la síndrome Carmel que encara plana sobre les obres subterrànies. El responsable de Geologia i Obres Sub-terrànies del departament, Jordi Jubany, va destacar ahir que han estat més d’un miler les explosions fetes.

MARXA EN BLANC
Les proves inicials de circulació per comprovar els sistemes de
senyalització i seguretat que ara han començat es desenvoluparan fins
al dia 15. A partir de llavors començarà la marxa en blanc, quan tots
els combois que ara acaben la ruta a Canyelles com a final de línia prosseguiran la marxa encara que sense passatge fins a arribar al nou límit del recorregut de la L-3: Trinitat Nova.

L’estació es convertirà en un gran intercanviador, ja que hi conflueixen també la L-4 i la L-11 com a final de línia. Serà l’única parada de tota la xarxa metropolitana en què hi ha tres finals de línia, segons va destacar Sebastià Buenestado, director general de metro de TMB.
L’operadora preveu que 14.000 persones al dia, quatre milions a l’any,
utilitzaran els 1,8 quilòmetres de via construïts i també les dues
noves estacions.

El túnel va a una profunditat d’entre 16 i 83 metres, segons l’orografia d’aquesta accidentada zona de Barcelona. Les andanes de Roquetes estan a 60 metres sota terra i les de Trinitat Nova,
a 30. L’accés als trens i a la superfície només es farà amb ascensors
ràpids i de gran capacitat, quatre en cada cas, que estaran
sincronitzats amb el pas dels combois. Les escales únicament seran
d’emergència. És el mateix sistema que s’utilitzarà en tota la futura L-9 que travessarà Barcelona de Badalona al Prat.

TOCANT A LA MERIDIANA. La cua de maniobres que s’ha creat a Trinitat Nova com a final de línia s’acaba a tan sols 20 metres de la Meridiana i a una profunditat que permetrà en el futur travessar aquesta gran avinguda en el cas que es decideixi prolongar la L-3 fins a Trinitat Vella per enllaçar amb la L-1. Abans d’arribar a Trinitat Nova, el nou túnel ja travessa per sota la L-4 i la L-11, intersecció que es va fer sense problemes, segons els tècnics.

Les
dues noves estacions tenen unes dimensions enormes i un caràcter
singular amb elements de disseny com unes cadires de ciment blanc, que
semblen butaques, col.locades de forma circular i asimètrica a l’andana
central.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.