Miquel Roman

Ja he votat al meu Casal i em volia mullar. Quan un porta un bloc, en certa manera es despulla davant dels seus lectors. Els diu que pensa, que creu, que l’hi agrada i de vegades fins i tot l’hi diu per que. No em semblava bé de estalviar-vos que he votat avui. Però abans volia fer una aclaració.

Avui guanya esquerra. Demà la premsa i l’opinió publicada diran el que vulguin. Però avui, surti el que surti de les urnes, Esquerra guanya i jo seré al peu del canó per treballar per dur els objectius d’Esquerra endavant. 

Avui he votat a Joan Puigcercós, com a President; i a Uriel Bertran
com a Secretari General. Per tant les tinc totes per ser críticat per
TOTES les corrents t’opinió del partit. M’ho he guanyat, ja ho sé. No
diré que no ho mereixi.

Creieu-me que no m’ha estat gens
fàcil. Tenia molt més clar que no havia de votar que a qui havia de
fer-ho. Ja m’agradaria ser dels que tenen la veritat absoluta. No és el
meu cas.

Crec que el Joan es l’unica garantia d’un Partit
eficient i fort, i que mentres menys vots tingui més caos ens espera en
la propera legislatura. Si no guanya amb una majoria suficient, el
partit tornarà a esdevenir ingovernable. No en veig per enlloc
l’avantatge. Ja he tingut prou de bicefalia.

Però Puigcercós
ha de tenir clar que no només es gestió. I per això fa falta un
Secretari General que s’estimi el partit per sobre de la seva persona i
que estigui disposat a mantenir per Esquerra un nivell d’exigència que
la societat ens demana: L’Uriel

Ho sento per el Ridao i el Renyer.
Tots dos son persones molt valides i tenen no només el dret, tenen
l’obligació de discrepar del meu vot. Em sabria molt greu que poguessin
pensar que el meu no vot per ells sigui un vot contra ells. Us puc
assegurar que no es així. Però un a de ser responsable de les
conseqüències de les seves decisions, per allò que és bo i per alló que
es dolent. Qualsevol critica per part seva em semblarà justificada i
merescuda.