Miquel Roman

El regal de Reis dels nens de l’Escola Bressol Municipal (EBM) La Muntanya, a la frontera entre els barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana, ha arribat amb un mes d’antelació respecte a l’anhelada visita dels Reis Mags d’Orient, encara que després de 10 anys de persistents reivindicacions de pares, mares, àvies i avis d’alumnes del centre, esgotats de pujar i baixar diàriament les interminables escales que, fins fa dues setmanes, eren l’única manera de pujar a peu fins a la guarderia. ¿Quin ha estat el regal? L’entrada en funcionament de l’exigida rampa d’accés al centre.

Fins a la construcció de la llarguíssima rampa feta recentment -es tracta d’una costa de 117 metres-, hi havia únicament dues opcions per accedir a peu fins a la guarderia, i totes dues dures: «90 escales per l’accés des de Ciutat Meridiana i 104 si s’hi pujava des de Torre Baró», relaten els pares en un informe sobre l’accessibilitat.

Les obres de la rampa, que milloren -gairebé es podria dir que habiliten- l’accés tant a la guarderia citada com a la veïna escola d’educació infantil i primària Elisenda de Montcada, van començar l’estiu passat i han anat a càrrec del districte, a través de Pro Nou Barris, SA. La regidora, Carmen Andrés, apunta que aquesta actuació, que ha tingut un cost aproximat de 300.000 euros, s’emmarca dins de les millores d’accessibilitat d’aquests barris de muntanya, que «es mereixen tenir la mateixa mobilitat que la resta de barris de la ciutat».

Els reivindicats 117 metres de rampa permetran una cosa tan bàsica en una guarderia com l’accés amb cotxets de nadons. De propietat municipal i instal·lada en aquest inaccessible lloc el llunyà 1999, a l’EBM La Muntanya hi van nens a partir dels quatre mesos que, necessàriament, hi pugen en cotxet. A més a més, molts dels nens els porten o els recullen (o bé les dues coses) els seus avis. És a dir, persones d’edat avançada (moltes vegades sense permís de conduir i sense vehicle) per a qui les interminables escales eren un sacrifici diari. Per no parlar de les persones amb dificultats de mobilitat, per a les quals, directament, era impossible l’accés al centre, si no era en cotxe. La nova rampa està dividida en cinc trams, per salvar el marcat desnivell, i la millora de l’accés ha anat acompanyada de la urbanització de la zona amb arbres i mobiliari nou.

El trasllat de la guarderia a l’edifici de dalt de la muntanya, tal com el seu nom indica, no va agradar als pares pel fet que es tracta de totes totes d’un edifici inaccessible. Davant les queixes generalitzades, la resposta municipal va ser que hi instal·larien una rampa, sense dir la data llavors i que no ha arribat fins al cap d’una dècada. En vista de la falta de solucions, els pares van organitzar l’any 2003 una recollida de firmes, que van entrar per registre al districte, operació que van repetir els anys consecutius.

MILLORES AMB COMPTAGOTES / Tot i l’evident retard en l’habilitació dels accessos a la guarderia, el costerut barri ha experimentat notables millores en aquest terreny els últims anys. En el període 2007-2008, es va reurbanitzar el carrer de Sant Feliu de Codines -costeruda via on hi ha l’entrada principal de l’EBM La Muntanya- dins del PERI de Torre Baró, i, malgrat que va millorar l’accés en vehicle a l’equipament escolar, l’actuació no va anar més enllà. El 2009, la construcció de la biblioteca de la Zona Nord, a mitja altura de la muntanya on hi ha la guarderia, va suposar un nou i important pas endavant en l’accessibilitat del barri, però es va quedar en la biblioteca i no va pujar més amunt tot i les reivindicacions dels pares, que han hagut d’esperar fins als últims dies del 2010 per estrenar la rampa.

I els problemes d’accessibilitat no són exclusius de la muntanya. Un informe presentat el juny passat per l’Associació d’Amputats Sant Jordi revela deficiències d’accessibilitat greus al 93% dels col·legis estudiats a tota la ciutat, percentatge que arriba fins al 100% quan l’estudi es fa extensiu a l’accessibilitat als voltants del centre.