Miquel Roman

El diumenge passat (18 de gener) vaig començar una aventura que feia molt que tenia en ment de fer. He començat a fer el GR-92 amb el tram de Portbou a Cadaqués (Alt Empordà).

El GR-92 es uns sender de gran recorregut (GR) que travessa tota Catalunya de nord a sud pel seu extrem oriental. Mai s’aparta gaire de la costa. Al Principat, s’inicia a Portbou i arriba fins a la darrera fita al Pont de l’Olivar a Ulldecona, comarca del Montsià. Com es tracta de un sender GR amb la denominació internacional E10, els seus extrems han d’enllaçar amb la seva continuació dins de territori nord català i valencià. La meva idea era i continua esdevenint, fer el GR-92 per tots els Països Catalans. Éstic planificant un recorregut per el el Rossellò, des del poble més al nord (Perellós), fins a Portbou. Però de moment, ja he començat el tram de la Catalunya central.

La foto d’aquesta entrada l’ha tret d’aquí.

Vaig agafar el tren a Sants Estació fins a Portbou, on em va deixar a quarts de once. Definitivament, massa tard per començar a caminar. Ara de seguida es fa de nit … A Portbou, m’acosto a la platja i després no costa de trobar el camí, que cap el sud puja per les muntanyes a l’est del Puig Pelat. Després de creuar la carretera, per un camí es passa pel sud del Puig del Falcó fins quedar a sobre de Colera. Les vistes son impressionants.

Travesso Colera i pujo per l’altra banda per tornar a baixar, creuar la via i la carretera per sota del pont i arribar a la platja de Garvet. A continuació el camí transita entre la carretera i el mar per la base de Cap de Ras, que finalment es creua de nord a sud fins a la Plaça de Canyelles. Al davant tenim Llança i el camí fa tota la costa fins arribar a aquesta població. Pel camí, en alguns edificis de primera línea, es veuen els estralls de la passada tempesta.

A Llança hi vaig dinar, i un altre cop al camí. Per la costa, coincidint amb l’anomenat camí de ronda. El GR 92 arriba fins a Port de la Selva. El camí, entre platges, cales, parets de roca, … girant a dreta i esquerra, pujant i baixant … trenca un xic el ritme. Però es va fent de manera agradable.

Abans d’entrar a Port de la Selva veig com unes persones es llençen en paracaigudes de les muntanyes que s’alçen a l’oest. Son muntanyes de més de 600 metres molt a la vora de la platja. Tot just entrar en el casc urbà, el GR 92 gira cap al sud, passa per davant del cementiri i comença a pujar, sense treva, ara cada cop més lluny de la costa. S’arriba a la carena i en una cruïlla de camins a una ampla pista que duu cal sud-est. A la cruïlla uns gossos em borden i més endavant, comparteixo el camí amb vaques. Deixo a la esquerra una masia en ruïnes que presideix una vall plena de petites terrasses de pedra, d’antics cultius. Pujo a les ruïnes de Mas bufadors i el camí continua a l’esquerra … lluny de tot. Giro al voltant de la Muntanya Negra i passo a l’altra banda.

Però no vaig prou ràpid. La nit, de mica en mica però sense pietat, m’esta atrapant. Els sol ja ha desaparegut i finalment, quan ja soc a prop, haig de treure la llinterna. Arribo a Cadaqués als volts de les 7 de la nit. No trigo a trobar el meu allotjament (l’Hostalet de Cadaqués). Una dutxa reparadora, una passejada per Cadaqués i sopar i anar a dormir. A l’endemà, agafo el autocar de les 6:45 per tornar a Barcelona.

Tot a sortit força bé però es la segona vegada que m’agafa la nit (en fer el cim de Punta de Barrina també em va passar). No es greu, però denota un excés de confiança per part meva que hauré de treballar. Potser no calia de fer tants quilòmetres, si no podia disposar de prou hores de sol …

Tinc pensat de continuar fent la variant GR 92-0 (per que talla el Cap de Creus per l’interior) abans de continuar baixant. Podria fer el trajecte de la variant des de Llança i en arribar a l’enllaç amb el traçat normal del GR 92, girat a ponent fins a Figueres. Ja us explicaré.