Miquel Roman

El dissabte, just després de dinar he visitat l’exposició que produïda per l?Ajuntament de Barcelona – Ciutat del Coneixement hi ha al Museu d?Història de Catalunya sobre els bombardeigs i la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil. No deixeu de passar, val la pena.

L’exposició es pot visitar fins el dia 13 de maig i es al vestibul del museu i no cal pagar entrada. ?Quan plovien bombes? recupera la memòria dels bombardeigs sobre Barcelona durant la Guerra Civil i analitza el nou model de guerra que aquest setge inaugurà.

Els responsables del projecte generen una nova eina didàctica que unifica en un mapa 3D interactiu tota la informació existent sobre els bombardeigs, llegat que perdurarà més enllà de la mostra.L?exposició rendeix homenatge a les víctimes 70 anys després dels atacs i les quantifica per primera vegada. La mostra s?apropa a alguns dels 1400 refugis antiaeris en els quals es va teixir la supervivència.

Setanta anys després dels bombardeigs sobre Barcelona, l?Ajuntament de Barcelona – Ciutat del Coneixement reconstrueix un espai de reflexió sobre l?experiència bèl?lica de la primera gran ciutat europea bombardejada sistemàticament per aconseguir la victòria militar, i sobre el seu significat històric. La mostra, que es podrà visitar al Museu d’Història de Catalunya del 13 de febrer (aniversari del primer atac sobre la ciutat) al 13 de maig de 2007, recupera material gràfic i audiovisual sobre els bombardeigs, mostra els refugis en els quals es va teixir la supervivència i aposta per noves eines didàctiques d?interpretació dels fets. Les activitats paral?leles aprofundiran en el context i l?excepcionalitat de la Barcelona assetjada, mitjançant conferències i projeccions.

Els atacs aeris sobre aquesta ciutat constituïren un nou model de guerra i van inaugurar un capítol fonamental del camí cap a l?anomenada ?guerra total?. Aquests bombardeigs sistemàtics sobre la població civil, especialment dissenyats per aconseguir la seva desmoralització i forçar la seva rendició, converteixen la ciutat en el primer camp de proves que, en successius enfrontaments al llarg del segle, acabaria confirmant una perversa estratègia: l?afebliment psicològic de la reraguarda és tan important com la lluita a la línia de foc. El camp de batalla s?estén del front a la ciutat i Barcelona és el seu primer exemple rellevant. La vivència traumàtica i desoladora va provocar en les seves víctimes una forma de reacció particular.

Barcelona és assetjada amb brutal precisió per l?aviació italiana (Aviazione Legionaria) amb base a Mallorca i la Legió Còndor durant gairebé dos anys. La part més afectada en un primer moment van ser el port i la Barceloneta, pràcticament destruïda i evacuada; Gràcia, Poble Nou, Poble Sec, Sant Andreu i el Guinardó també van patir els bombardeigs amb especial intensitat. Les mesures de protecció de la Generalitat Republicana i de l?Ajuntament de Barcelona davant aquesta nova realitat es van improvisar a partir de l?aprenentatge que les autoritats anaven adquirint del mateix setge. L?anomenada ?defensa passiva? es va materialitzar en la construcció de més de 1300 refugis.

?Quan plovien bombes? recupera l?espai urbà subterrani i destapa un món amagat deu metres sota els nostres peus, exposant els sistemes de construcció, la tipologia i el caràcter excepcional de la immensa xarxa de refugis de la ciutat. Aquesta xarxa és una mostra immillorable del que la humanitat és capaç de crear en moments històrics d?extrema crueltat, fruit de la iniciativa civil i veritable exemple de solidaritat. A l?entrada de les tropes feixistes a Barcelona el 26 de gener de 1939 els refugis van ser tapiats i relegats a l?oblit.

A més dels continguts històrics, s?ha apostat per integrar-hi una eina didàctica i de treball innovadora: una pantalla interactiva en format 3D que unifica documentació dels arxius, arqueologia urbana i fonts orals per reconstruir i interpretar el bombardeigs. Aquest llegat documental permetrà difondre els fruits de la recerca que la mostra ha comportat en altres indrets i durant un temps il?limitat.

Mercè Rodoreda, des del seu exili a París, recordava amb una imatge torbadora la impotència davant d?aquesta amenaça inèdita, en una carta a Cèsar – August Jordana en la li parlava de Pere Quart (Joan Oliver): Digueu a l?estimat i manta volta assats fúnebre però sempre civilitzat, encara que deixadot, amic Oliver, que una vegada li vaig demanar un vers.

Era quan plovien bombes. I encara l’espero. I el temps que el deuré esperar! (…) Oliver, vull un vers!.

Més informació i material gràfic no deixeu de visitar aquest enllaç

ACTIVITATS PARAL?LELES

Divendres a les 19h al Museu d?Història de Catalunya

CONFERÈNCIES

16 de febrer ?  Barcelona en el camí de la Guerra Total. A càrrec de Ricard Vinyes. Ricard Vinyes és professor titular de la Universitat de Barcelona des de 1977; les seves investigacions s?han especialitzat en l?estudi dels moviments socials (s.XIX-XX) i la seva articulació cultural. Ha desenvolupat investigacions en el Dokumentazionem Zentrum, de Viena (1979-1980), i en la Fondazione Giangiacomo Feltrinelli, de Milà (1983-1984) i ha impartit classes de historiografia dels moviments socials a Espanya.

9 de març ?  Perill de bombardeigs. Barcelona sota les bombes. A càrrec d’Elisenda Albertí. Elisenda Albertí és autora del llibre Perill de bombardeig! Barcelona sota les bombes (1936-1939), on repassa de manera cronològica i detallada els bombardeigs aeris que va patir Barcelona entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener de 1939.  Perill de bombardeig! Barcelona sota les bombes (1936-1939) va ser iniciat pel seu pare, Santiago Albertí, i a la seva mort la seva filla Elisenda, diputada al Parlament de Catalunya per ERC, va decidir continuar l?obra.

16 de març ?  Els bombardeigs sobre Catalunya. A càrrec de Joan Villarroya
Joan Villarroya és professor d?Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i autor del llibre Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936 ? 1939), publicat en 1981. També ha publicat Desterrats: l?exili català de 1939, España en llamas: la Guerra Civil des de l?aire i Guerra i propaganda.

13 d?abril ?  Signes d’una societat. Els refugis de Barcelona. A càrrec de Judit Pujadó Judit Pujadó és llicenciada en Història Contemporània, i el seu primer llibre, Oblits de reraguarda: els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939), retratava la vida de la ciutat sota les bombes. Recentment ha debutat en la novel?la amb una història de dones marcades per la guerra a Barcelona, Dones absents.

11 de maig ?  La vida a la rereguarda  com a motiu literari. A càrrec de Maria Campillo Maria Campillo és professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva investigació ha versat sobre la vida cultural i la literatura de tres períodes: anys vint i trenta, guerra civil i postguerra. Sobre aquests àmbits ha publicat articles (Els Marges, Serra d’Or, Revista de Catalunya, Insula i diversos diccionaris de literatura) i antologies de narrativa, com Contes de guerra i revolució, 1936-1939, 2 vols. (1981), El conte de 1911 a 1939 (1983) o Quimet dels Lleopards i altres contes (1985. Maria Campillo també ha publicat estudis relatius a Pere Calders, Rodoreda, Carles Pi i Sunyer, Carles Riba, Rovira i Virgili, Trabal i altres contribucions sobre la literatura dels exiliats.

PROJECCIONS

2 de març ?  Il bombardamento di la Barcellona assediata (1938). Presentació a càrrec de Manel Risques. Manel Risques  és professor d?Història Contemporània en la Universitat de Barcelona. Ha investigat els moviments populars durant la revolució liberal, la política d?ordre públic, la subordinació del poder civil al poder militar a Espanya y el període franquista i la transició. Entre les seves publicacions destaquen ?El triomf de la memòria. La manifestació de l’11 de setembre de 1977? (Barcelona, Viena, 2002) i ?Identitat democràtica o tradició espanyolista?. La repressió sobre els Mossos
d?esquadra a la postguerra? (Barcelona, 2003). Ha comissariat diverses exposicions y ha participat en la elaboració del projecte de ?Memorial Democràtic?.

30 de març ?  Catalunya màrtir. Presentació a càrrec de Borja de Riquer i Permanyer. Borja de Riquer i Permanyer és catedràtic d´Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en història del segle XIX, del catalanisme i del Franquisme, d´entre les seves publicacions destaquen: Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904), (Edicions 62, 1977), Regionalistes i Nacionalistes (Vicens Vives, 1979), El Franquisme i la transició democràtica (1939-1986), volum VII de l´obra ?Història de Catalunya?, dirigida per Pierre Vilar (Edicions 62, 1989), Epistolari polític de Manuel Duran i Bas: correspondència entre 1866 i 1904, (P. de l´Abadia de Montserrat, 1990). L´últim Cambó (1936-1947). La dreta catalanista davant la Guerra Civil i el primer Franquisme, (Eumo, 1996), La tentación autoritaria (Grijalbo, 1997), Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya (Eumo, 2000) i Escolta Espanya. La cuestión catalana en la época liberal (Marcial Pons Historia, 2001).

27 d?abril ?  Obiettivo: Barcelona (1998). Presentació a càrrec del director del documental, Xavier Juncosa.

25 de maig ?  La ciutat foradada (1998). Presentació a càrrec de la directora del documental Pilar Frutos. Barcelona sota les bombes. La ciutat foradada, de Pep Hernández, Pilar Frutos, Empar Fernández i Judit Pujadó. Aquest documental, guardonat amb el premi Serra i Moret pel millor guió, recull el testimoni de diverses persones que van patir els bombardeigs aeris de l?aviació italiana sobre la capital catalana. L?obra també inclou imatges audiovisuals de l?època, en què es poden contemplar els efectes devastadors dels bombardeigs aeris, i el patiment dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. El documental mostra les imatges aèries dels bombardeigs, captades per l?aviació italiana mentre bombardejaven la ciutat. En definitiva, La ciutat foradada és un document històric colpidor sobre la tragèdia de la guerra i el intent de la població per sobreposar-se a aquest horror diari.