Miquel Roman

El dilluns, 29 de gener de 2007, a les 20:15h, va començar el Congrés Extraordinari dEsquerra Nou Barris. Força puntuals, a dures penes el quart d’hora de retard. Haviem de parlar de moltes coses, de qui proposavem a les llistes de Esquerra a Barcelona i de com funcionaria el Casal. 

La Comissió Organitzadora la composava la Permanent del Casal i l’obertura`el Congrés la feu el President de la Comissió. Va Proposar com a President de la Mesa del Congrés al company Quim Sangrà i com a secretari a mi mateix. La Mesa fou aprovada per unanimitat. Després i també per unanimitat aprovarem l’Odre del Dia.

S’havien presentat tres magnifics candidats a representar a Esquerra Nou Barris a les lltes municipals del maig: Ferran Garcia, Miquel Roman i Àlex Miquel. Tots tres exposaren els seus motius i procedirem a la votació secreta. El resultat fou:

Miquel Roman, primer candidat. Amb un 45% dels vots.

Ferran Garcia, segon candidat. Amb un 36% dels vots.

Àlex Miquel, tercer candidat. Amb un 18% dels vots.

Tots tres erem bon candidats, pero els congressistes recolzaren les persones que havien estat més actius al Casal en detriment dels que esdevenint igualment actius ho havien estat més aviat a les Joventuts.

Seguidament, Miquel Roman feu la presentació de la Proposta de Ponència d?Organització d?Esquerra Nou Barris, tot recolzant-se amb un projector. Una paret del Casal feu de pantalla. En feu un repàs i destacà els punts més importants.

Es presentaren dues esmenes a la Ponència. Totes dues del company Sergi Bota.

La primera esmena proposava canviar el mandat dels responsables territorials (presidències/portaveus de secció, veïnat i barri) de dos anys a quatre. Va explicar els motius i en Miquel els motius per votar en contra. I gairabé s’aprova … Amb un 50% de vots en blanc, el 25% de vots a favor no fou prou per contrarrestar el 25% de vots en contra. Davant l’empat va anar d’un vot que no s’aprovés.

Es un dels misteris de la democràcia. Si la pega principal que s’han trobat els defensors de la ponencia es que molts deien que aixecaba massa el llistó d’exigencia a la nostra militancia. Com es que gairabé aproven doblar la llargada dels mandats?

La segona esmena demanava que els portaveus/presidents de barri, o algú del seu equip, es vinculessin amb l?Associació de Veïns per restar assabentat dels problemes del barri i de les persones que hi viuen. El debat no era si se havia de fer o no. Per a tots era convenient establir relacions entre l’estructura territorial i les associacions de veïns. La discussió es centrava en si s’havia d’incloure a la Ponencia o no. La ponencia defensava un marge per definir de manera personalitzada les funcions dels responsables territorials. La ponencia es desestimar en aconseguir només un 12% de vots a favor davant de un 50% en contra. Un cop més foren molt nombrosos els vots en blanc.

La Ponencia d’Organització s’àprova en una votació a ma alçada amb un 66% de vots a favor, un 33% en blanc i cap en contra.

Sense cap prec ni pregunta passarem a la cloenda a càrrec del company Jaume Oliveras. I després un pica-pica