Simplicitat Inherent

Reflexions sistèmiques

16 d'agost de 2023
0 comentaris

Es pot acceptar “Puto Barça” i “Puta Catalunya”?

Aquest passat diumenge, el Barça va jugar el primer partit de la lliga espanyola 2023-2024, a Getafe. Abans de començar el partit, bona part de la graderia va cridar “Puto Barça” i “Puta Catalunya”. Ja durant el partit, vaig pensar, si aquestes accions tindrien conseqüències. El club i el camp quedarien clausurats? o almenys, tindrien una sanció, semblant a la del València, perque una part de l’afició va insultar a un jugador del Madrid, dient-li “negre”? El partit va acabar amb una decisió molt dubtosa i clarament perjudical per al Barça. Vaig pensar què passaria si quan vingui a jugar a Barcelona, qualsevol equip de Madrid, una part de la graderia cridés “Puto XXX” i “Puta Espanya”? No tindrien una sanció? No clausurarien el Camp?

Però no és nomes el futbol o l’àmbit esportiu. I tampoc és de fa unes quantes dècades. Si recordem frases d’espanyols des de fa segles, ens podem trobar amb manifestacions com:

“Son los catalanes un aborto monstruoso de la política” (Quevedo, 1640)

“En tanto en Cataluña quedase un solo catalán y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra” (Quevedo, 1640)

“Prontos en cólera, rijosos y vengativos” (Patiño, 1715)

“El catalanismo es una enfermedad nerviosa” (Silvela, 1906)

“Se ha de convertir Barcelona en un inmenso solar” (Queipo de Llano, 1936)

“Perros catalanes, no sois dignos del sol que os alumbra” (González Oliveros, 1939)

“Todos los catalanes son una mierda” (Luís de Galinsoga, 1959)

“Ocuparemos Cataluña tantas veces como haga falta” (Manuel Fraga, 1968)

“Hay que españolizar a los alumnos catalanes” (Wert,2012)

Però les anteriors son només algunes frases, l’odi és present en moltes ocasions i molts àmbits socials. Té això una correlació ancestral i psicològica am un “Puto Barça” i “Puta Catalunya”‘

Si aterrem a la realitat actual, Es pot fer alguna cosa pràctica per, almenys, posar certs límits a aquestes agressions verbals – i no verbals- ? Des d’aquest diari, des dels medis de comunicació, des de recollides de signatures, es pot pressionar a la federació catalana de futbol per que digui prou? O és que estem condemnats a repetir aquesta acceptació d’ofenses i humiliacions que es remunten a temps molt antics?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!