Mai he votat a Esquera Republicana de Catalunya, tanmateix el meu nom està relacionant amb un besoncle meu: Màrius Calvet de Arce, que va ser director general de radiodifusió de la Generalitat durant la guerra civil, i acabada aquesta es va exiliar a França, on va dirigir els serveis d’assistència als intel·lectuals catalans a Perpinyà. En aquest temps va posar el seu cotxe al servei de la Generalitat per anar a diversos camps de concentració a buscar intel·lectuals i polítics empresonats i obtenir els permisos de les autoritats franceses per al seu alliberament. A més, en operacions clandestines va alliberar companys. Fins la seva mort va ser un dels puntals d’Esquerra a Mèxic.
I d’altra banda, Vaig tenir un oncle polític, en Joan Casanovas i Cuberta, fill del que fou president del Parlament de Catalunya fins la guerra civil, en Joan Casanovas i Maristany. El meu oncle, em va explicar, ja quan jo era molt jove, les dificultats que va passar el seu pare i ell mateix. També va fer un llibre biogràfic sobre en Joan Casanovas, una còpia del qual conservo amb carinyo.
Voldria demanar-vos que, sabent molt millor que jo, la trajectoria d’ERC des dels seus inicis per defensar els drets de Catalunya, si cal amb exilis i renuncies com en els casos anteriors, valoreu i, si ho creieu adient, forceu un canvi en la dinàmica del partit i allunyar-se de polítiques basades en l’enfrontament entre nosaltres que portem fent i patint des de fa quasi 10 anys. Teniu la força des de la base per fer el canvi. El país necessita la veritable ERC amb tota la seva implicació i generositat demostrada amb sang, suor i llàgrimes en la defensa real dels drets dels catalans. No és hora d’anar contra ningú, i tampoc és hora de renunciar als nostres principis.
Estic convençut que ho fareu i aconseguireu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!