Si fa uns dies m’ocupava de l’evolució de les
adhesions d’estatpropi.cat al Berguedà, dades que
Moisès Rial completava a través d’un parell de comentaris, el
resultat de les eleccions em porta ara a tornar a fixar-me en la capital, Berga, on la CUP ha obtingut dos regidors gràcies a 938 vots i ERC ha perdut uns 800 vots i s’ha quedat amb un regidor. Aquestes dues formacions tenen com a objectiu la plena sobirania i segurament trobaríem, entre la resta de partits, persones que també la volen a títol personal i malgrat la militància o simpatia per un partit que no té aquest objectiu explícit. En qualsevol cas, a jutjar pels vots de CUP i ERC a Berga, com a mínim hi ha 1.491 persones que volen un estat propi, però de moment només 88 s’han situat a
estatpropi.cat.
Un dels problemes que va tenir l’independentisme als anys 80 i 90 va ser l’excessiva fragmentació. El problema va començar a quedar enrere quan ERC va passar de 12 a 23 diputats al Parlament i aconseguia formar una majoria social incipient. Ara, Berga és un dels municipis més simptomàtics d’una possible nova fragmentació. L’aparició de les CUP, que sens dubte té un espai propi i que pot mobilitzar electorat abstencionista, ha significat també un retrocés d’Esquerra. El repte de l’independentisme és aprendre dels errors del passat i saber conduir aquesta fragmentació.
Mentre les diverses formacions es disputen els electors i intenten eixamplar el seu suport, cal no perdre de vista quins són els punts en comú. Trobar-los pot ser un esforç i sovint pot resultar incòmode, per la qual cosa, com més bàsics siguin aquess punts, més fàcil serà posar-s’hi d’acord. En aquest sentit, estatpropi.cat és una eina que permet fer pública i visible una voluntat que els militants, votants i simpatitzants de CUP i ERC comparteixen: tenir un estat propi. Per això seria molt bo que tots dos partits fessin alguna acció conjunta per aconseguir que a Berga el suport a estatpropi.cat arribi, com a mínim, al mateix resultat de les municipals, a aquests 1.491 vots. Si, a més, altres formacions, associacions o persones a títol individual s’hi volen afegir, la plataforma guanyarà en representativitat i transversalitat.
Des d’aquest bloc poca cosa més es pot fer que no sigui animar els berguedans i berguedanes a situar-se al mapa per un estat propi, veure’n els avantatges i la utilitat en el procés cap a la plena sobirania. Personalment, m’agradaria molt que estatpropi.cat fos un punt de trobada entre CUP i ERC i que de l’esforç conjunt en sortís el "model de Berga". Però la concreció d’això és en mans dels protagonistes.
L’augment de vots a les CUP i el descens global de vots a Esquerra respecte ERC es deu poder explicar per la insatisfacció que han provocat determinades decisions d’Esquerra. El desencís polític pel galdós comportament de TOTS els partits catalans en la gestió de la reforma de l’Estatut ha desembocat en un augment de l’abstenció, que també s’ha alimentat dels convergents decebuts pel fet de guanyar i no poder governar. La consciència que "votar no serveix per res" s’ha estès tant per les files dels electors de CiU com dels d’ERC, però aquests darrers han trobat un vot rebel, de protesta -el vot que precisament encarnava ERC el 2003 i el 2004- en els municipis amb CUP. Si més n’hi haguessin hagut, més vots haurien tret.
Esquerra hauria de mirar de retrobar aquell vot que identificava els qui estaven tips d’un stablishment superb i allunyat del ciutadà. El problema és que, pactant amb un dels partits identificats com a espanyolista pels seus electors, ERC ha entrat a formar part de l’stablishment. El 2003 era necessari per higiene política després de 23 anys de CiU. Però amb els resultats de l’1 de novembre a la mà i després de ser expulsats de la negociació de l’estatut per CiU (ZP-Mas) i del govern pel PSC, ERC hauria d’haver près la decisió que aquesta setmana s’ha vist obligat a prendre en Portabella. No ho va fer, i els resultats i dimissions han començat a caure, a més de l’augment de l’abstenció i els vots en blanc i a les CUP. A Esquerra se la votava per demanar-li una cosa, i les decisions preses per la cúpula semblen haver anat sempre en sentit contrari del desig natural dels seus votants. Sembla que, a la fi, algú n’ha pres nota. A veure què passa ara, i més tenint com a socis el partit de l’Iceta. Cal témer-s’ho tot. Algú se’n recorda què va passar amb la carrera de l’Enric Majó després de la ruptura amb Terenci Moix? Doncs alerta. Hi ha gent molt reconsagrada.
Sóc un d’aquests votants.
Us recordo que existim, que vivim, i que els vostres silencis sectaris sobre tot el que faci referència a CDC i el seu sobiranisme acreditat de 33 anys, no aconsegueixen que el poble català doni la confiança electoral majoritària a CDC sempre, a les eleccions catalanes. I a 600 municipis catalans, també, la majoria municipal.
Els qui voleu "monopolitzar" i "segrestar" patrimonis de tothom, nomes per a una (ara per a despistar dues) sigles, sou molt propers als lladres.
Ja us ho fareu. Però robeu.