El lehendakari exposa davant d’un auditori entusiasta d’antuvi el full de ruta del Govern per a abordar la solució del conflicte basc.
Ibarretxe té un perfil indefinible : una veu i un gest contundent, una dicció clara i un discurs sense retòrica en què les paraules es mesuren i els adjectius esmortueixen la possible duresa del missatge.
Parla respectuosament d’Espanya, de l’Estat espanyol i dels seus Governs i en cap moment no afirma voler-ne la separació : l’objectiu és aconseguir la "lliure adhesió" d’Euskadi a l’Estat, si així ho vol la societat basca. No parla d’independència obertament, no propugna que Euskal Herria, el Poble Basc sigui un Estat sobirà dins d’Europa. No diu, però es pot somniar, que aquella és una estació d’aturada obligatòria abans d’arribar al final del trajecte. "Anem a caminar" és una frase repetida en el relat que comença fa mil anys i acaba amb la "lliure adhesió", amb punt final al full de ruta, amb punts suspensius en la ment dels qui l’escolten.
La conferència comença i acaba amb una afirmació feta amb veu contundent i segura que gairebé fa oblidar-ne el contingut, l’èmfasi sobre l’adjectiu : "Euskadi no és una part subordinada d’Espanya". El públic català l’aplaudeix amb fervor, mentre crida "in-de-pen-dèn-cia". I el lehendakari no ha dit :"Euskadi no és una part d’Espanya".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si parlés d’independència, potser podria acabar forçant un estatus de lliure adhesió, si parla de lliure adhesió, es quedarà amb l’adhesió 🙂
Com alguns que sé jo que van parlar de concert econòmic en 15 anys i s’han quedat on estaven. És el que passa quan es confon realisme amb manca d’ambicions. Però cal reconèixer que, en això, superem a l’Ibarretxe de llarg i per això ens fascina un polític capaç d’actuar.
Dues anotacions:Primera, Ibarretxe parlà moltes vegades d’Euskal Herria (Euskadi, Nafarroa i Iparralde), que és equivalent a Països Catalans. Segona, va dir "si algú enganya a un altre la culpa és del mentider, si el torna a enganyar la culpa és de l’enganyat", quantes vegades més ens han d’enganyar els del Gobierno?. En principi i amb reserves podria estar d’acord amb el que dieu, tot i així i si em permet un símil futbolístic: Aprofitant el "mercat d’hivern" trencaria el contracte amb Duran i Mas i fitxaria a Ibarretxe. M’estalvio de dir el destí que donaria a la majoria de polítics catalans…
I cap endavant, sense ira, com cal
bona tarda carme.laura
fa dies que no et deia res, però et llegia amb plaer i a vegades amb dolor compartit
em fa enveja que anessis a sentir el lehendakari
jo tenia moltes ganes de baixar a barcelona, tenia la invitació de sobirania i progrés
però com sempre a la vida s’ha de triar i em vaig quedar a Vic per anar a veure la presentació del llibre de Saül Gordillo Nació.cat
no em penedeixo pas de la tria, la presentació va ser molt maca i el llibre val molt la pena
això, que no es pot tenir tot 🙂
una forta abraçada
*Carme
Si a Catalunya tinguéssim un polítitc con el lehendakari Ibarretxe, seriem molts mes els que ens interessaríem pel nostre país.
Bon diumengue Carme