Acabem de saber que la Junta Directiva de l’Associació de Moros i Cristians de Callosa d’en Sarrià ha comunicat als responsables del COL·LECTIU PER LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE CALLOSA D’EN SARRIÀ que han decidit retirar l’article que havien enviat per al llibre de festes d’enguany. Segons els responsables de la nostra festa més multitudinària “no podem entrar en la dinàmica de publicar coses polítiques”.
L’article, feia mesos que aquest col·lectiu l’havia enviat per a la seua publicació i és ara quan han rebut la notificació de l’ exclusió; quan, segurament, ja tindran el llibre de festes a punt d’eixir d’impremta i la decisió ja no pot tenir marxa enrere i no hi la més mínima possibilitat de maniobra per part de ningú.
Nosaltres, la gent del Bloc que hem tingut accés a aquest article, no podem més que considerar un enorme error l’actuació de la Junta de Moros i Cristians i ho qualifiquem com un acte groller de censura a la llibertat d’expressió. Davant del qual manifestem la nostra opinió:
L’article és una crida d’atenció sobre l’obscurantisme amb què, fins ara, s’han tractat les morts ocasionades per l’alçament militar del general Franco i la brutal repressió posterior; amb un colofó de 72 noms de callosins que foren víctimes directes i les circumstàncies de la seua mort. Un tema que està present en l’actualitat de tot l’Estat Espanyol.
Per la qual cosa és un tema històric; com molts dels que són freqüents en el nostre llibre de festes.
El punt de vista amb què està tractat l’article no ofén ningú, exceptuant els nostàlgics de la repressió franquista; i no està més modalitzat que la de centenars d’articles “històrics”que han estat apareixent al llarg de la història d’aquest llibre.
El Bloc considera que és imprescindible aquesta mena d’articles per tal de desenterrar un passat recent que manté la nostra jove democràcia entre unes boires massa denses.
Al nostre entendre, la Junta que ha censurat l’article ha realitzat una vertadera actuació política partidista; ja que ha seguit la consigna d’un partit molt concret, el PP, de mostrar-se hostil a qualsevol intent que es parle d’aquest tema i se’n coneguen més detalls. Només amb les actuacions i declaracions de tots els líders d’aquest partit ja en tenim prou.
La coincidència amb un article del “concejal de eventos” del nostre ajuntament, aparegut en la publicació D’ACÍ d’aquesta setmana criticant tot aquest assumpte de la memòria històrica, ens fa preguntar si des de l’Ajuntament han llençat la consigna (o bé “ordre”) i l’actual Junta festera ha obedit sense més. Cas de ser així hauríem de denunciar aquesta situació d’alienació de certes entitats de la societat civil per part d’un partit polític amb majoria. Cosa que nosaltres veuríem com una amenaça per a la plena convivència en aquest poble.
La nostra solidaritat amb aquest col·lectiu que ha patit la censura i el nostre compromís ferm a ajudar que els valencians – els callosins – puguem recuperar la memòria i la dignitat.
NOTA: Fa alguns anys, una altra Junta de Moros i Cristians també va censurar un article del nostre company Joan Carles Ortega. Algú que no havia entés que en democràcia la llibertat d’expressió és allò més normal. Tant allò, com els lamentables fets que ara denunciem, són tics d’un franquisme que encara no ha estat eradicat del tot i que ix quan menys t’ho esperes.
Si oblidem i no curem les ferides mai ens treurem aquest franquisme de damunt.
Quan us adoneu que no li feu gens de bá al País i que la gent no vol extremismes sinó moderació i tranquilitat, aleshores, el País Valencià haurà guanyat molt. Mentre el Bloc no deixarà de ser un partit que no acaba d’arrancar. Oblide-mos del passat i mirem de solucionar els problemes de la gent. Eixa és la qüestió.
El poble de callosa disposa d’un “forum fester” on es poden comentar qualsevol cosa relacionada amb les festes. Es un fórum independent, on hi han moderadors independents. M’agradaría que aquestes coses es publicaren allí també, ja que ens podríen contestar els afectats, explicanmos els motius de perque ho han fetm, si es que volen, clar, i la resta de la gent també podríen opinar.
La adressa es:
http://www.festesdecallosa.com/forum
Teniu que entrar amb el usuari= forum i la clau= fester.
Molt be tot, ale ja mos hem desfogat tots, ja li hem tirat la culpa a la festa i als Moros i Cristians, representats per la seua Junta votada democraticament o com els seus estatuts marquen. Que son tots uns censuraors manats per el seu cap Mahoma, i que no volen publicarmos el nostre article al seu llibre de festes.
I..?? no hi ha mes llocs? Censurats? Redeuu, que bonico tot. Sempre en el paper de David davant Goliat, aixina com hem d’anar avant???
Dixem-nos d’histories, i publiquen l’article pels nostres mitjans. Per cert no he trobat el link al referit article en la web. Podrieu posar-lo.
Realment no entenc este post al blog, no entenc perque tildem de censuradors als Moros i Cristians, quan ells publiquen una revista interna i per als seus socis. Jo mateix soc fester, i no estic censurant a ningun col·lectiu. No se com funciona el llibre de festes, pero crec que la gent presenta el que vol publicar i la junta o una comisio, selecciona als que creu convenients.
Hi ha molt gent que ha publicat i tambe hi ha molta gent que ha segut “censurada”. I supose que tambe tindran idees pol·litiques, i que igual ixe article segons qui ho censure es de detres o d’esquerres, o inclus “-ista” i ningu a posant un post per ixos pobres escriptors que s’els ha censurat any darrere any.
Mosatros sabrem on anem en estes pol·lítiques de acusacions. Semblem el Rajoy i l’Aznar creant crispació. Aixina no prosperarem …
El tema es molt serios com per a que siga motiu de tertulia de cafe.
Podem discutir sobre aquest tema sense faltar i sense mofar-se de la gent.
És un tema del que, com em vist, pot ser interpretat de diferents maneres; cadascú té la seua idea i pot opinar de manera lliure però es demana que no es falte ni s’utilitzen mots o sobrenoms.
Gràcies per entrar en “La Sargantana Electrònica” BNV de Callosa d’en Sarrià.
Així que tanta por als articles “sobre política” i resulta que la mateixa Associació de Moros i Cristians, amb aquesta actuació està fent política. És una contradicció.
Totalment d’acord amb el vostre article i l’enhorabona al Col·lectiu.
Esteu catalogant de polític un article, pel simple fet que la Junta de Moros ho ha considerat així. Jo quan el vaig llegir no vaig vore que descacara el valor polític, ben al contari, el que em va emocionar era comprovar com ací també havia gent que volia destapar de l’oblit, restaurar la dignitat, de persones que havien mort, arraconades, per servir unes idees.
No ens enganyem, el nostre passat és el que és. Durant molts anys només una part van tindre dret a la dignitat i al record, inclús a l’elogi. Els altres, si havien sobreviscut a la situació més cruenta que cap persona pot viure, van haver d’esperar més de 40 anys per poder disfrutar d’un mínim reconeixement. Els demés, els que no van poder sobreviure, els que s’anomene en l’article, (els afusellats, els desapareguts,els internats en caps d’extermini, els orfes,…) eixos han hagut d’esperar 30 anys més(i ara es comença).
Que hi haja un grup de gent ocupada en recuperar-los de l’oblit, hauria de ser al meu entendre un motiu d’orgull, no de discòrdia.
I estes persones, festeres algunes, no han de tindre dret a donar a conéixer el seu treball en una de les publicacions de major difussió del municipi? I és just i digne que se’ls ho comunique, a última hora, de presses i corregudes, quan el llibre ja està en impremta?
Crec que la Junta de Moros s’ha enganyat, són humans, tots ens enganyem. Però més humà encara és atrevir-se a rectificar. Jo si fóra ells ho faria. I si no, propose que en conseqüència, l’Associació de Moros i Cristians passe a anomenar-se només de Cristians, perquè queda clar que dels vençuts… per a què va a recordar-se’n ningú?
El llibre de festes de l’Associació de Moros i Cristians de Callosa ha sigut, sobretot a partir dels anys 80, una publicació que anat més enllà de la seua funció d’exaltació i propaganda de les virtuts de la Festa d’octubre: ha representat una espècie de pulsímetre anual del nostre poble: En ell s’ha publicat una enorme varietat de temes, gèneres i intencions; anualment es prenia el pols al poble: si algú havia obert una tenda naturista, de segur que hi trobaves un article sobre remeis naturals, si algú havia acabat una carrera, doncs un bon article sobre un aspecte del poble on poder demostrar tota la saviesa adquirida, si havia hagut algun esdeveniment curiós al poble també hi trobava la seua ressenya. I així un llarg etc.
Tot això al costat dels temes purament festers. Entre tant d’article, sempre h’han hagut de més ideològics o ideologitzats. Cap article històric que trobareu en esta revista s’escapa d’una tendència o un posicionament. Cap. Fins i tot h’han hagut de ben explícits que han lloat els temps franquistes i els personatges que hi en feien de les seues. Sense anar massa lluny, l’anys passat es publicà un article històric on es repassava el progrés dels callosins a remolc de les guerres, els polítics de l’època franquista i les dues dictadures. Ha passat alguna cosa? No. Perquè era l’opinió de la persona que ho escrivia; i no passa res: si vull li faig cas, i si veig que no té raó, doncs no li’n faig, i tan amics. A això se li diu llibertat d’expressió. Més encara: no us recordeu de l’article d’un actual “concejal” fa dos anys, posant el poble a “caldo”? Algú dubta que allò era un escrit de gènere polític? Més clar; aigua: va ser el seu trampolí cap on ara està. Deia moltes aberracions i posava els callosins com una colla d’ineptes, però es va publicar. Llibertat d’expressió i que cadascú faça servir la seua intel·ligència per a separar el gra de la palla.
Molta gent de fora em deia que havia de sentir-me orgullós d’un poble que tinguera un llibre de festes així. Jo estava ufanós, però, ara per ara, tot això s’ha acabat.
Enhorabona al Col·lectiu per la recuperació de la Memòria Històrica, per la feina que estan fent; em sent avergonyit per l’actuació d’esta Junta.
Fa un grapat d’anys es feia un homenatge just a un callosí mort en un camp d’extermini nazi. Ningú no ho va discutir, perquè tots consideràvem que es mereixia un reconeixement públic. Ara, al segle XXI, quan es recorda i s’intenta homenatjar més de setanta callosins morts al bàndol republicà (imagineu-vos les famílies que això implica!), s’enceta la polèmica. No hi hauria d’haver cap de callosí que s’oposara a aquest acte de memòria. És una falta de respecte a un sector molt gran del poble. És, en definitiva, la nostra història, vullguem o no vullguem. I és també un document inèdit que l’Associació de Moros i Cristians tenia el privilegi d’haver-lo publicat en exclusiva i no ho ha fet, perquè s’ha deixat dur per interessos tendenciosos. Com és possible que hi haja gent del poble que es desmarque d’un homenatge d’aquesta envergadura??? No és de creure. Molts retrauen que s’haurien de posar els del bàndol nacional; doncs, que el pose qui els haja de posar. Penseu que entre el llistat de morts que s’havia de publicar hi havia gent de totes les tendències. O creeu que tots eren comunistes? Per l’amor de Déu! Hem d’estar per damunt de la política i no negar la nostra història. Un poble que renuncia a conéixer el seu passat és molt injust amb els seus pares i avis. Jo sempre he pensat que si hi ha gent que no vol reconéixer aquella realitat històrica és perquè no té la consciència tranquil·la; si no, no s’entén.
Estic fart de veure com el BLOC i en general, tots els extremistes que aprofiten qualsevol tema públic per a fer sang, se senten ara tan agreujats pel que ells criden “censura”. El que fa la junta del moro, com òrgan independent que és, és seguir el seu criteri, ni mes ni menys. El col·lectiu de la memòria per contra si que està demostrant que juga a la desorientació, no és sincer, no sap el que vol i a més enganya a la gent. S’han encarregat de vendre que són equanimes, plurals, que els morts són els morts i ells no fan distincions: MENTIDA ! Clar que les fan i molt, sinó de que tenen sempre la mateixa fixació: Rojos=Herois / Nacionals=Nazis. Eixa és precisament l’actitud que té el BLOC de Callosa i els seus amics extremistes, la dels Nazis (que ningú oblide que la paraula nazi ve del alemá nazionalist). El colectiu i el BLOC demostren en este cas perquè cada dia estan mes aïllats. Comentaris com el que fa el que es definix com “Un soci i col·laborador del llibre” reflectixen clarament el radicals que poden arribar a ser. Hipòcrites vivint de la mentida. Enhorabona clar que si, per aprofitar una vegada més per a molestar als veins i al poble.
A vore, he reflexionat i vull demanar disculpes per com he plantejat el meu comentari de “la doble moral”. El que volia dir és que a vegades tinc la sensació que el bloc actua com un autòmat, és a dir, que hi ha una directriu i tots han d’acatar-la sense xiular. Per això lo d’associar als mètodes alemanys nazis o extrems de la segona guerra mundial. I això de la memòria igual. No entenc com este col·lectiu es vincula a determinades formacions polítiques si realment desenvolupa les tasques que es pressuposen a un col·lectiu així. Guanyarien en credibilitat si foren més independents. Això del llibre, com he llegit per ací, és allò de sempre. Baix el prisma d’uns és admissible, baix el d’altres no ho és i al final ha de prevaldre el criteri de la junta. Per molt que ens sepa mal eixe és el que val. Tenim sort de tindre un llibre de festes com el que gastem els festers de Callosa. Només em resta dir que seria bo que no li llevàrem protagonisme a les festes amb estos debats, encara que la veritat, debatre és sempre sa. Gràcies.
Hem comprovat que el tema de la censura de l’article del Col·lectiu per la Memòria Històrica per part de la Junta dels Moros i Cristians ha suscitat un enorme interés que s’ha plasmat amb un fum d’entrades al nostre article d’opinió sobre el tema. Agraïm tots els comentaris que s’han fet i el to que ha usat la immensa majoria de gent que hi ha opinat. Això és el que es pretenia. En línies generals el debat ha sigut dur però dins d’unes línies “previsibles” de confrontació. Si han hagut entrades amb un to més agre o d’atac personal, aquestes no han sigut les que han sovintejat. Cal dir que el BLOC va expressar la seua opinió en el seu article i d’ell no ens hem mogut. La resta ha sigut les aportacions d’aquells que han intervingut en aquest “debat”.
Reiterem la nostra solidaritat amb la gent que forma el Col·lectiu per la Memòria Històrica de Callosa d’en Sarrià; els felicitem pel gran treball que estan fent pel nostre poble i els encoratgem a continuar aportant informació sobre aquells temps i les persones que en patiren les conseqüències. Ens reafirmem en l’opinió que la Junta ha comés una equivocació gran en no publicar aquest article; s’ha vulnerat la llibertat d’expressió i s’ha intentat tacar l’article en qüestió de polític per tal de justificar una decisió que s’acosta a les tesis polítiques d’un partit molt concret. L’article del Col·lectiu haguera pogut ser assumit – en un país normal – per qualsevol ideologia democràtica, diguem-li “de dretes” com “d’esquerres”. Perquè, al capdavall, es tracta de recuperar la dignitat de més de 70 famílies que han vist com els seus morts han sigut un tabú del qual no se’n podia parlar.
A tots, molt agraïts. Com heu pogut comprovar, deixem oberta la possibilitat de poder expressar, amb els vostres comentaris, la vostra opinió sobre les nostres entrades a aquest “blog”; estem segurs que això ens enriqueix a tots.
M’agrada moltes vegades entrar a la web del bloc, pues publicament puc dir que alguns articuls de Cesar i sobretot l’ultim de Joan magraden molt i creen el que es cree un debat bo de fer. Com sempre sobren els insults, dons lo mes sencill es insultar i no debatir. Nosaltres no som el que tenim ara, som el que hem tingut sempre, el que vam tindre en el nostre pasat, perque sense pasat no tindriem res de interesant. El mes important que es deu de recordar del passat es veure lo animals que podem arribar a ser i les barbaries que som capasos de fer. Espere que a l’hora de recordar cap enrere no es mire soles els que van morir, sino els que no volem que pugen morir mai. Espere que mai s’aplegue a un extremisme barbaro com el viscut en el passat. La meua principal idea es clara, soc Callosí i vullc el millor per al meu poble, tal com he parlat en molt integrants del Bloc com de altres partits. No soc un extremista de cap tancat que no vol reconeixer els encerts del demes, tal i com poden corroborar tant Vicent Llobell com Cesar. Cesar ha fet molts articles criticant coses, i com sempre li he dit, ixa es la seua faena, i jo li he aceptat les critiques i les hem dialogat. Espere que así es regisca igual i no s’aplegue tan facilment al insult, dons això es lo més facil de fer. Dialogem, entengen-mos i aplegarem sempre a millors conclusions. No se si Cesar es que inserta tots els articles, pero pense que en la gran majoria de ells, dona gust vorels i debatir. Gracies per esta oportunitat de deixar-nos dixar la opinio. Fins aviat.