Artaica

Una de les històries que m’agradava escoltar a casa era aquella que explicava de quan mon pare era fadrí i, amb el seu clarinet i altres amics músics, carregaven un piano a un carro amb matxo i se n’anaven pel poble a rondar. Aquells joves músics dalt d’un carro amb un piano són una d’aquelles imatges que, tot i que no l’he vista, serve a la caixeta dels tresors.
Avui he tornat a escoltar el disc (que no ho és encara), d’Artaica, el nou projecte musical del meu germà, Xavi Folch, amb Mara Aranda, Agustí Vidal i Sergi Rajadell. M’agrada moltíssim, no em canse d’escoltar-lo, trobe que és un bàlsam per l’ànima.
Xavi em va dir que, als concerts, quan presenten una de les cançons, Mara explica la història dels músics, el piano i el carro, jo encara no he pogut anar a cap concert. Toquen el 18 de març al Tradicionarius, a les deu de la nit, porte uns dies preguntant-me perquè no em compre un bitllet d’avió i me’n vaig a escoltar-los i no acabe de trobar cap resposta convincent. 

Escolteu quina joieta, la lletra és de Mara i la música i l’arranjament de Xavi, la cançó es diu L’Ú d’Artaica (m’han eixit rarets els caràcters en pujar la cançó).

Si aneu al Tradicionarius el 18 de març potser ens veiem allà, seré la que està abobà a primera fila.
 


 

11 pensaments a “Artaica

  1. Aixo del País Valencià, que sota cada pedra s’hi amaguen tres músics, sempre m’ha fet impressió. El meu besavi i els seus germans també eren músics populars, d’aquells de fer sonar l’acordió i la viola grossa pels envelats de poble, però  en el nostre cas -i al principat en conec més d’un- la tradició va sobreviure pitjor a la guerra. És una sort que els Folch l’hagueu conservat tan viva i llampant. Una nissaga d’estels de l’entertainment!

    I l’altre divendres van venir els Solatge, també capitanejats per la Mara Aranda (quina industriositat, noia!),  a tocar al meu poble de Madrid. Si ho arribo a saber abans, miro de convèncer a l’organitzador de fer venir als Artaica en el seu lloc. Vaig a escoltar les coses que tenen penjades al myspace i en tornem a parlar.

  2. Francament és una de les versions de música “tradicional”  més hermoses que he escoltat en molt de temps.  Bellíssima la musicació i els arranjaments, a més.
    Sempre em preguntava perquè els valencians no feiem amb la nostra música el que els qui s’han espabilat amb el folklore han sabut fer. Han acabat transformant el jazz o les músiques dites ètniques i tots tan contents. Però nosaltres…
    En fi, quan dius que ix a la venda? jo en vull uns quants per a regalar…

  3. M’he enganxat al myspace que tenen.
    Avisa, per favor, quan traguen el disc, que me’l compre segur!
    I com diuen per ací baix, en voldré uns quants per regalar…

    (Podries fer-te agent de màrqueting del grup, que se’t dóna molt bé!)

  4. Hola Maria!
    A nosaltres ens agrada I MOLT “El mariner”: preciosa!
    El concert al Tradicionàrius ja ens ronda pel cap…
    Molts besets des de Barcelona,
    Marta i Joan (paraules clau: llonganissa seca i rosquilletes) 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *