El bloc d'Andreu Mas

Josep Valls i Pla, pastisser de professió i activista badaloní de vocació, ja ha fet saber a amics i coneguts que es tornarà a presentar a les eleccions municipals del maig vinent. Valls confia a poder tornar a reunir les firmes necessàries per ser present de nou a la contesa electoral, encapçalant el LLEI, sigles del Lloc Espai Independent. No li fallaran els incondicionals.

Valls, defensor dels cavallets de mar i altres nobles causes perdudes, cavalca de nou. Des de la seva pastisseria de Morera, un dels màxims responsables que se salvés el pont de petroli de la platja de Badalona, ha anat preparant el seu retorn a la política ciutadana, després d’un temps d’un cert silenci. Aquest Quixot local, amb les butxaques carregades de caramels i bones intencions i sense cap altre padrí que la seva pròpia confiança busca tornar a ser la veu discordant en un panorama de correcció i uniformitat política. Les seves campanyes són com ell: espontànies. I com els seus recursos: migrats. Això no impedeix que pugui esgarrapar uns centenars de vots -699 (el 0,78% dels vots emesos) el 2003- provinents d’amics i incondicionals que veuen Valls amb simpatia per la seva extemporalitat. El nom del partit pot conduir a l’equívoc de l’enyorament d’un temps passat de ley y orden, però el cert és que el nom de LLEI (Lloc Espai Independent) és més un joc de paraules que evoca el xerif solitari i incorruptible de les pel·lícules del Far West que no pas cap altra imatge passada.

Valls és una de les nostres especificitats a conservar, com els badius i els micacos [pels lectors no-badalonins: vocabulari propi de la ciutat que defineix patis al darrera de les cases i nespres, respectivament].  Poques ciutats disposen d’un home d’acció com Valls, disposat a cimentar ell tot solet un carrer del seu barri, cansat que l’Ajuntament no l’atengui les colorejades instàncies que fa arribar a l’alcalde de torn; manifestant unipersonal durant mesos a la plaça de la Vila demanant la protecció del pantalà de Campsa armat amb una pancarta feta amb dos pals d’escombra; pintor del pont del petroli (patrocinat per Titan) fart d’esperar que el consistori li faci cas cada cop que els alerta que allò es rovella… Valls no descansa. Algun polític el mira amb menyspreu i altres amb condescendència, però no ens aniria malament que l’esperit d’en Valls -pel que fa a deixar-se d’històries i actuar- fos més present a l’Ajuntament de Badalona.

La foto és del company i amic Guillem Vidal, i forma part de l’arxiu d’El Punt.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!