la immersió, la millor decisió
Malgrat ja no s’aplica en el ple sentit que comporta aquesta metodologia, o si es fa ja no és amb el rigor dels primers anys, malgrat a secundària no s’ha arribat a aplicar mai del tot – i menys ara – ,malgrat tots els malgrats, aquesta va ser una de les decisions de maduresa política més rellevants de la democràcia catalana i que més ha contribuït a la cohesió del país. Amb l’acord de TOTS ELS PARTITS POLÍTICS, inclòs el propi PP. (segueix)
Aquest article del Joan Badia a la revista d’Òmnium en fa una anàlisi
clara que avui ens serveix per refrescar arguments alhora de discutir i
defensar l’oposició a la sentència del TS; i aquest bloc (accés al bloc de Pere Mayans)
conté anàlisis d’alta qualitat i precisió respecte la sociolingüística
a casa nostra, la immersió i la realitat a les aules… va bé rellegir
els seus articles escrits poc abans de la sentència. Especialment oportú
i molt recomenable de llegir l’article del 12 de desembre, “La sentència del Constitucional i la llengua catalana/2. La llengua al sistema educatiu no universitari”
N’hi
ha que hi volen treure ferro: no canviarà massa res, diuen, a la
pràctica; de fet ara, i des de ja fa molts anys, la immersió com a tal
ja no s’aplica 100%, o s’aplica a molts centres amb una flexibilitat
laxa que deixa espai per a tota mena de traduccions en les comunicacions
i reunions i entrevistes amb famílies, molts cops fetes en castellà,
relació del personal no docent i del propi professorat en castellà dins i
fora de l’aula, impartició de classes en castellà o en català però
sense que aquesta en sigui la llengua vehicular durant la classe…
però
no ens equivoquéssim: aquesta sentència és l’aplicació pràctica de la
deslegitimització de la consideració del català com a llengua pròpia i
llengua primera al país. A l’administració i a l’ensenyament.
Si
fins ara dèiem “és que no s’està complint prou bé la llei, és que no és
veritat que la llengua vehicular segui la catalana a tots els àmbits, a
tots els centres…” ara, ara cap on anem és a que puguin dir: és que
la llei ja no permet que ho sigui…
Dolors,
Sóc en Joan Badia. Moltes gràcies per fer referència al meu article per a la revista d’Òmnium (no pas a Escola Catalana; però tant se val). Però sobretot moltes gràcies per cridar l’atenció que la sentència del Suprem és una escletxa per on es pot esquitllar tot el que es vulgui i així, de mica en mica, anar perdent el tremp en la defensa de la llengua i la cultura, en definitiva, en defensa de l’Escola Catalana que volem.
Una abraçada.
però també una nul·la formació incial sobre què vol dir ensenyar i
aprendre en una L2. Amb la formació que hem intentat de dur a terme
aquests anys s’ha vist molt clar: la gent jove quan se li parla
d’immersió li sona a música dels 80 i els grans ja estan de tornada,
tret de lloables excepcions.
passa res (CiU i PSC), com sempre han fet, els altres apretaran perquè
hi hagi més denúncies (PP i Ciutadadanos) i el mort, com sempre, per als
centres edcuatius.
aplicar mai la immersió (que vol dir estratègies
d’ensenyament/aprenentatge en segones llengües), en tot cas, s’han fet,
en el millor dels casos, ensenyament en català. Per això ara estàvem
treballant amb el SIOP (ensenyament protegit) per entrar a secundària
(vam fer una sessió, fa un mes i escaig, a Santa Coloma de Gramenet, per
als centres de secundària del Barcelonès Nord explicant-ho…), però a
veure com quedem ara…