miozz mirades

La matinada del 6 d’octubre es van llevar silenciosament i, talment com si fóssin menairons, es van posar a fer i coure galetes, omplint la casa d’aquella càlida olor carregada de paraules i emocions. Per iniciativa pròpia, i sense aixecar cap sospita. Hi ha detalls que són impagables. (segueix)

No
n’hi va haver per gaire, però prou per comprovar com en són
d’apreciades, especialment pels més joves, que potser afegeixen al gust
saborós de la canyella un altre gust encara més saborós, el dels records
entranyables de la infantesa.
Per això, sense complexos, una nova
fornada de galetes va triumfar dies després enmig del brogit festiu
d’una sala de ball, en la celebració de diversos 18 anys. L’artesania
domèstica de petit format va tenir el seu lloc, i molt apreciat. Em menjo la darrera pensant en les reflexions abocades a l’apunt galetes de sant francesc, i penso que hi ha
petits gestos que transformen i perduren, i fan perdurables les petites
transformacions.  No puc evitar somriure.