i ara què?
On són ara tots els que defensen l’energia nuclear? On són les mesures per aturar l’impacte inabastable d’un accident com aquest, i com tants d’altres? Val la pena seguir sostenint aquest model energètic mundial que ens posa en un risc tan desproporcionat? (Aquí podeu veure la darrera hora de l’accident al Japó, i aquí una de les poques veus d’alarma des de l’alta política, Merkel parlava d’unavis per al món, es pot llegir a l’ARA)
Perquè els estralls del Tsunami són gravíssims, però l’herba tornarà a créixer i els fills del Japó seguiran naixent. Però què en naixerà sota els estralls de la radiació? Quants càncers, quantes morts més, les properes dècades? No tinc res nou a dir, sobre aquest tema, tinc el discurs cansat, esgotat, desesperat. I em remeto al meu recordant txernòbil i el debat nuclear altre cop necessari
Pel que he entès tota la tarda, per sort (pel que sabem fins ara) l’accident és lleu, en termes de radiació emesa.
I això ho faran servir els partidaris de l’energia nuclear, els sentirem dir: veieu com les plantes nuclears són segures? Fins i tot amb un terratrèmol seguit de tsunami les conseqüencies de radiació han estat mínimes.
No t’oblidis tampoc d’Ascó, al costat de casa.