hi tornen
No són d’un grup professional ni una secció amateur d’una entitat teatral. Ni tan sols alumnes d’un taller de teatre. Són monitors d’esplai (la majoria) i joves del voltant, arreplegats a l’entorn d’una inquietud – potser passatgera? – i animats per l’èxit en l’edició dels passats pastorets – fets per “munis” en comptes de fer-los els joves del grup dels grans -; S’hi han dedicat una pila d’hores, robades del poc temps que queda entre preparar exàmens, esplai de dissabtes i altres compromisos laborals i familiars. Alguns amb experiència i formació prèvia, d’altres tan sols amb les ganes i la implicació. (segueix)
El resultat ha estat tan excel·lent que repeteixen. Hi tornen aquest vespre: El malalt imaginari de Molière, en versió retocada – genials els tocs d’actualitat – interpretada per EN VEU ALTA G.T, és un cant a la vitalitat teatral badalonina, inqüestionable signe d’identitat local -tal com expressava la historiadora Margarida Arbras-, i un cant a l’altruisme i al compromís dels joves.
I, si m’ho permeteu, és també una mostra més de com és de rendible socialment l’associacionisme juvenil al voltant de l’educació en el lleure. Aquest associacionisme (esplais, escoltes, grups de joves dels casals…) és el fet diferencial que aporta un valor afegit inqüestionable a qualsevol alternativa d’oci, encara que sigui educatiu, enfocada des d’un marc empresarial i de prestació de serveis.(Un tema sobre el que el Consell de la Joventut està cridant l’atenció, i sobre el que m’extendré més endavant.)
Ara, per si voleu aprofitar l’oportunitat, tanco l’apunt amb caràcter d’urgència: l’obra és aquest vespre, a les 21h, i encara queden entrades. El local on es fa és totalment accessible a les persones amb mobilitat reduïda.
Més informació a l’església dels Carmelitas, de Badalona (C/Sant Miquel)