eulàlia
La meva iaia es deia Antònia, i quan va ser l’hora de donar el seu nom a la primera néta -la meva germana gran -, no el va trobar un nom adient; es va estimar més donar-li el nom de sa mare, la iaia Laieta. I li va posar Eulàlia. Un nom de sonoritat agradable i musical, gens pesant, un nom que sento com a dinàmic, jove. Potser és pel llaç d’afecte i empartia que m’hi vincula, però d’entrada el nom Eulàlia em desperta simpatia i se’m fa actual, malgrat no ho sigui gens: com tants noms vinculats al santoral catòlic clàssic, és un nom que ara ja no es posa gaire. Es posa Laia, en tot cas (usat com a diminutiu durant molts anys, malgrat no està del tot clar que ho sigui) i és la Laia qui convida cada any als barcelonins a les Festes de Santa Eulàlia, unes festes recuperades després que la patrona de Barcelona fos desbancada durant molts anys per la Verge de la Mercè. Per això hi ha qui n’hi diu la Patrona Oblidada, tot i que no hi hi ha gaires santes que tinguin dedicada una moderna i popular geganta (la imatge és treta del Time Out, que fa poc publicava això al seu bloc.)
Per cert que no és la única que s’en diu, i Sant Adrià té la seva jove geganta Eulàlia que va a coll i bé d’un Passador, i li han posat aquest nom per recordar el vincle de la seva població amb la baronia de Barcelona. En tot cas Eulàlia és sempre la imatge d’una adolescent – morí als 13 anys, segons la llegenda, després de 13 martiris – i per això les possibilitats de vinculació als ciutadans més joves són expremudes tan en la iconografia com en la simbologia ciutadana. Fins i tot el parlament infantil que promou la participació dels infants a la ciutat, es diu participa amb la Laia.
Si Eulàlia – en grec la ben parlada – vé de Laia (dels Laietans) o Laia d’Eulàlia, o si no tenen res a veure lèxicament, no és pas un tema tancat, i sembla ser que això preocupa força a les Laies catalanes (ho podeu veure aquí). Això em fa pensar en la meva besàvia, i tantes Laietes d’abans de la guerra, els pares els posaven realment aquest nom per reivindicar-se secretament laics? O ja llavors s’havia vinculat el nom d’origen laietà a Eulàlia perquè no fos pagà? Caldrà invetsigar-ho…
Sigui com sigui, aquest és un nom que malgrat la seva lleugeresa fònica, va ben carregat de referents i interpretació històrica, de simbologia ideològica, i de sociologia ciutadana.
I a nivell perosnal, totes les Eulàlies del meu voltant – moltes són també Lalis – són dinàmiques, sensibles, sòlides, amb una gran personalitat i capacitat d’empatia… i les Laies que conec, tant si el nom és realment compartit com si no, comparteixen aquests valors, encara que amb un polsim més de pragmatisme. (en conec moltes, força més joves que jo, però a la majoria les conec poc)
Curiosament les dues Laies joves vivencialment i sentimentalment més properes treuen el cap pel bloc (aqui, la Laia neboda, competint als mundials sobre gel; aquí la Laia “tantes coses”, compartint la seva heroicitat qüotidiana)
Per molts anys a totes!