el gust d’aprendre en xarxa
Ahir a la Biblioteca de Lloreda la satisfacció passejava de somriure en somriure i es projectava en la llampada dels ulls (segueix)
El públic dels contes, interessat i participatiu, va xalar. Els contacontes, nois i noies molt joves i la majoria amb poc temps de residència a Badalona, van connectar-hi fàcilment i se’l van fer seu. Segurament van patir aquell punt de neguit que dóna ser el centre de totes les mirades, però van gaudir del moment. Se’n van sortir amb èxit i van rebre elogis sincers. El professorat i les persones que van orientar i treballar els aspectes pedagògics i tècnics de la posada en escena constataven la notable millora – respecte edicions anteriors – del resultat de conjunt, fet d’un millor domini del text, bona gestió dels recursos expressius de l’oralitat, ús àgil dels suports gràfics…
Les persones amb responsabilitat organitzativa sobre el projecte, cofoies en comprovar com les hores i esforços esmerçats en gestions, converses i tecleig catalitzaven en un complet programa inaugurat amb molt bon pronòstic. I els impulsors i promotors de la idea, assaborint l’encert en l’enfocament: ha permès una planificació del projecte que el farà créiexr i probablement consolidar-se amb resultats de futur transformadors.
La presència dels mitjans de comunicació locals (TVB) enriquia aquesta sensació d’estar visquent una cosa important per a la ciutat.
Les bones vibracions, però, no són puerils: tots plegats coneixen la feinada que ha portat aquesta moguda, i tota la que queda per fer. L’èxit i la força del producte són dins del procés. I la gràcia i l’encert es troba d’una banda en haver superat l’esquema de la col·laboració bilateral:treballar en xarxa aporta un grau superior, significa sumar socis i aprendre junts a definir i concretar els projectes reconeixent el paper que hi juga cadascun dels diversos agents; i aporta sostenibilitat perdurable. I de l’altra en tenir una visió i missió definides com a marc de referència: saber què es vol, quin és el “somni” i els procediments coherents per arribar-hi; això va portar, al seu moment, a rebre un assessorament per enfocar el projecte en els termes de la metodologia d’Aprenentatge Servei.
Des de l’any 2005, quan es va començar a treballar en aquesta línia a partir d’una col·laboració bilateral entre la Biblioteca Central Can Casacuberta i l’Espai Jove de Converses Interculturals (una “entitat” basada 100% en voluntariat, llavors poc formalitzada, incipient), la idea ha guanyat en capacitat de dinamitzar la xarxa, en la de d’incorporar socis i en les possibilitats d’esdevenir perdurable. Com a resultat, s’ha materialitzat oferint un producte de més qualitat que vincula a un conjunt de població més nombrosa i amb uns índex de participació més alts.
En aquesta nova edició hi ha implicats: l’Espai Jove de Converses Interculturals-Òmnium Badalona -impulsor de la idea, assessor inicial del projecte i qui ofereix acompanyament formatiu en oralitat al professorat i alumnat. La vinculació de l’EJCI a Òmnium ha aportat el punt de solidesa que no tenia l’entitat; el Pla educatiu d’entorn de La Pau – qui mitjançant l’assessora LIC i tècnica municipal dinamitza els projectes comuns de les comunitats educatives enxarxades- i concretament els centres que en formen part: insitituts Pau Casals i Ventura Gassol i el centre concertat Jesús Maria -on es formen els contacontes en horari lectiu, dins el marc curricular i acompanyats pel professorat-, les escoles Joan Miró, Miguel Hernández, Joan Coret, Folch i Torres i Pau Picasso – que organitzen sessions de contes als centres, des de les Biblioteques Obertes en horari no lectiu i per a tota la comunitat educativa-; i la Biblioteca de Lloreda, on s’expliquen els contes durant 4 divendres a les 18h, reforçant la seva Hora del Conte.
En total la zona haurà guanyat durant els mesos d’abril, maig i juny, l’oferta de nou sessions de Contacontes (4 sessions que es repeteixen) – amb els beneficis que aporta per al foment de la lectura i l’èxit educatiu en general – que amb el títol “T’explico un conte del meu país” conté uns 4-6 contes per sessió amb uns 10 joves implicats. Les Biblioteques – tant la del barri com les dels centres – hauran enfortit hàbits d’ús del recurs entre la població d’infants, joves i familiars. Tots plegats hauran promogut l’educació intercultural entesa com a sensibilització envers la diversitat, hauran fomentat l’ús de la llengua catalana com a comuna en un marc de respecte per la diversitat lingüística i hauran fet efectiu l’objectiu de continuïtat i coherència educativa entre el marc formal i el no formal, entre l’escola i el fora escola. I, potser, contribuiran a la creació d’una bossa de contacontes amateurs predisposats al compromís cívic.
Paral·lelament, desenes de joves coneixeran més d’aprop les propostes participatives de lleure ciutadà mitjançant les oportunitats que els ofereix l’Espai Jove de Converses Interculturals-Òmnium amb els programes per a la cohesió social d’àmbit ciutat.
Creació de vincle i de sentit de pertinença, cultura participativa…
És lògic, doncs, que ahir a la Biblioteca de Lloreda, en inaugurar el cicle, la satisfacció passegés de somriure en somriure i es projectés en la llampada dels ulls: tots els actors del projecte tastaven un bon aprenentatge: que el resultat de treballar i aprendre en xarxa és molt superior a la suma de les parts (allò de la sinergia)i que la repercusió de planejar accions on els joves no són ususaris sinó actius en la creació és productiva i expansiva i (allò de l’espiral),