Narrar i escoltar històries és un dels plaers humans més universal en tots els sentits: per com n'és d'antic i perquè es practica a tots els racons del planeta on existeixi vida humana. També és una clara mostra de que no som tan diferents en els nostres hàbits culturals i, a més, les narracions ens parlen de que no existeixen cultures estàtiques. Sigui perquè han viatjat des de temps ancestrals o sigui perquè intenten explicar-se els mateixos misteris, sovint els contes d'arreu del món acaben trobant-se en algunes coincidències de referents, de temes, d'estructura, d'intenció... (segueix)
És ben cert que hi ha estils o contextualitzacions que podem referenciar com a propis d'una terra o una tradició cultural. I aquesta és la seva gran riquesa. Les històries expliquen fantasies i realitats ubicades en paisatges concrets i diversos, i expliquen mites i tradicions que parlen i depenen dels processos de subsistència, de les creences, l'organització política i social, els valors, l'oci... Però amb el pas dels anys, en realitat, qui ho sap del cert? Qui pot saber hores d'ara quin és l'origen real i exacte de cada conte que s'explica com a propi d'un país? o de més de dos i tres països? Durant segles les històries han viatjat en el temps i en l'espai cavalcant en l'oralitat. I les històries quan viatgen s'emporten una mica d'equipatge d'aquí i d'allà, es transformen, s'adapten, es reinventen... No pretenc dir que no existeixin llegats culturals propis de terres o cultures concretes. Però no puc evitar fixar-me, cada vegada que escolto contes d'arreu del món, en aquests indicadors. No ho puc evitar o més aviat m'hi fixo expressament, m'agrada adonar-me'n i pensar que aquest aspecte dels contes és un argument més per fer evident que som més iguals que diferents i que compartim molt més del que ens pensem. Seria interessant, suposo, poder seguir el trajecte d'un conte des del seu origen observant tots els manlleus que ha anat incorporant o els rastres que ha deixat al llarg del temps i la geografia per on ha viatjat. O constatar com i perquè neixen històries similars en punts tan allunyats del nostre món: al cap i a la fi la creació d'històries rau en la ment humana...
Avui, a la inauguració del cicle de contes a la Biblioteca de LLoreda dinamitzat en el marc del Pla educatiu d'entorn de La Paua partir de la proposta de l'Espai Jove de Converses Interculturals-Òmnium, quan l'Adnane Boujida, alumne de l'institut Pau Casals i nascut al Marroc ha explicat en un perfecte català el conte de les set ovelles i el llop, idèntic al nostre de les set cabretes, no he pogut evitar pensar en aquest valor afegit, potser poc tangible, però que se suma a tots els altres valors més que positius que aporta aquest projecte. Així doncs potser el nostre conte ens ve dels àrabs? O és a l'inrevés? O ve o va a Xina, on segons diu la Yu Fan, també existeix?
En realitat el llegat d'històries que ens construïm com a referència cultural té a veure amb els contes que escoltem durant la nostra vida, però especialment en la infantesa, amb els que ens fem nostres o ens enllacen afectivament amb els adults més propers. Té a veure amb els contes que ens han agradat o impactat, amb els que ens han commogut, ens han ajudat a projectar-nos i identificar-nos, ens han fet somiar, crear, viatjar, reflexionar...
I això, en realitat, no discrimina procedències.
Quan diem que expliquem contes del nostre país volem dir, de fet, que expliquem contes que portem dins.
Avui, a la inauguració del cicle de contes a la Biblioteca de LLoreda dinamitzat en el marc del Pla educatiu d'entorn de La Paua partir de la proposta de l'Espai Jove de Converses Interculturals-Òmnium, quan l'Adnane Boujida, alumne de l'institut Pau Casals i nascut al Marroc ha explicat en un perfecte català el conte de les set ovelles i el llop, idèntic al nostre de les set cabretes, no he pogut evitar pensar en aquest valor afegit, potser poc tangible, però que se suma a tots els altres valors més que positius que aporta aquest projecte. Així doncs potser el nostre conte ens ve dels àrabs? O és a l'inrevés? O ve o va a Xina, on segons diu la Yu Fan, també existeix?
En realitat el llegat d'històries que ens construïm com a referència cultural té a veure amb els contes que escoltem durant la nostra vida, però especialment en la infantesa, amb els que ens fem nostres o ens enllacen afectivament amb els adults més propers. Té a veure amb els contes que ens han agradat o impactat, amb els que ens han commogut, ens han ajudat a projectar-nos i identificar-nos, ens han fet somiar, crear, viatjar, reflexionar...
I això, en realitat, no discrimina procedències.
Quan diem que expliquem contes del nostre país volem dir, de fet, que expliquem contes que portem dins.
I què important, també, que siguen els contes els que ens ajuden a transmetre aquest i altres valors, ja que, el seu principal públic són els infants.
La ministra Aído llegeix el teu bloc? Podría fer-ho. (pot ser el comentari no calía,però no he pogut evitar-ho)