dret a decidir
“Tant el sí com el no són opcions a favor de la democràcia i en contra la por”.
Així acaba l’article a la contraportada de l’ARA, fora de test, en Toni Soler: Votar per derrotar la por que analitza amb agilitat i contundència la consulta d’avui a partir de tres paràmetres: èxit, deslegitimitzar i sense por. De lectura recomanada.
El mateix diari encapçala la crònica amb el titular: “La consulta se la juga avui: Barcelona i una vintena de pobles tenen la responsabilitat de posar la cirereta al moviment esperonat per Arenys de Munt“Jo crec que passi el que passi la cirereta ja està posada. 7.000 voluntaris que s’hi han deixat la pell durant més de mig any només per Barcelona Decideix, 51 observadors internacionals, més de 300 meses electorals i tots els mitjans parlant de tema des de fa setmanes. La flamarada d’Arenys de Munt no s’ha apagat en aquest any i mig, tot el contrari. Hi ha hagut moments en què el dubte ens ha rondat, especialment per les dificultats al cinturó i amb els índex de participació baixos a Lleida i Tarragona. Badalona ens vam retirar a temps, vam preferir quedar-nos en el Badalona reflexiona, en un acte de maduresa molt més valent que popular. Però aquest final a Barcelona fa pensar que David Miró, sotsdirector de l’ARA, té tota la raó en dir, al seu Bitllet, ai`xo de : “però l’èxit principal és que es podia organitzar una cosa així sense que s’acabés el món, amb normalitat i bon humor. José Maria Aznar diu que no es poden minimitzar les consultes. I jo, en aquest cas, no hi podria estar més d’acord” Igualment dic!