bona diada
Què és la Diada, què ha de ser, com en transmetem el sentit, com s’ha de celebrar, si s’han d’actualitzar els actes oficials, quina dosi de reivindicació, quina dosi de festivitat, quin simbolisme, què significa normalitzar-la, si celebrem una derrota, si commemorem què érem per no oblidar què vodríem ser, però què volem ser, si serveix per estimular el sentit de pertinença, si els joves en passen, si a ells – i a molts altres – no els commou, quin missatge donem, per què cada vegada hi ha menys senyeres als balcons, són importants les senyeres? i les ofrenes? per què tenim tants complexos, per què no podem ser i prou… (continua)
Les meves preguntes de sempre es reactiven amb les darreres converses després de l’ofrena floral de mitjanit a la Plaça Constitució,a Dalt de la Vila de Badalona, organitzada per Òmnium. Els segadors a toc de gralla han estat una innovació encertada, les paraules dels presidents (del nacional i de la local) la lectura del manifest, el public nombrós… un acte digne que clou una tarda-vespre d’itineraris històrics, amb més de 70 persones seguint el programa QUEDEM participant-hi activament. (cohesió, pertinença, conèixer i estimar la història, el país…)
Però què volem ser? Què passarà amb l’estatut després de la sentència, i després de després? Quins polítics tenim per liderar aquests moments decisius? Quins líders socials? Perquè la clau està en el poble…
El setge actual és polític. I cal intel·ligència i sernitat per sortir-se’n…
Que tingueu una bona diada!
(podeu llegir el manifest aquí, adjunt)