miozz mirades

Alt nivell en tots sentits. De participació i de qualitat glosadora. I de públic assistent. Nou persones es van estrenar en això de pujar dalt d’un escenari a glosar en públic, seguint les instruccions de les proves. Nou persones entre les que, unes quantes, havien conegut què és això de glosar tot just un parell d’hores abans, en un taller. I fins i tot una, l’Andrea, que tan sols va rebre quatre nocions els deu minuts previs:li feia molta il·lusió. (segueix)

Aquesta és la gràcia de fer un Concurs de Novells: saber que tots els participants s’estrenen, que no hi ha massa diferències entre ells i que les proves no seran gaire complicades. Això anima als més tímids, als menys llançats. La glosa enganxa. El preàmbul escenificat pel Brillant i el Follonero de Molins amb la Quarta Carlinada no podia ser més adequat: temes locals, proximitat absoluta amb el públic (a qui calia conquerir), ponts de diàleg gairebé interactiu i una estratègia tranquil·litzadora; que els cantants de dalt l’escenari s’entrebanquessin alguna vegada i en fessin tema – ara no sé què dir, etc – va ser un puntàs: no hi ha millor argument per als qui tenen por de “fer el ridícul” que descobrir que fins i tot els professionals poden quedar en blanc o dubtar, i que no passa res; al contrari, que justament perquè es tracta de cançó improvisada, la improvisació també pot ser matèria del joc. 
Com deia, el públic, un terreny a guanyar: joves motivats a fer de claca, encuriosits per la innovació que suposa a Badalona un concert de canço improvisada, sí; però també una majoria de gent gran acostumada a escoltar, en aquest espai de les festes del barri, un concert, consolidat d’havaneres. Un canvi de programa que el Brillant i el Follonero van ajudar a acceptar, fent-ne motiu de les primeres gloses.

Tornant al concurs de novells: un cop calmat el neguit de l’estrena amb una ronda clàssica de presentacions, les dues Laures, l’Andrea, l’Anna, la Mariona, l’Edu, en Jordi, l’Albert i en Joan, (menys una, tots de Badalona), van haver de parlar de temes diversos de molta proximitat local, sense entrar en combat directe.
De seguida es va veure que el nivell era alt, i que la bona capacitat de reacció i de rimar correctament l’argumentació era generalitzada. No hauria volgut ser al lloc del jurat, sort que comptàvem amb una experta en el tema, la Catalina. El seu sistema de puntuació (que té en compte l’enginy, la rima, el ritme, l’entonació, l’adequació a la instrucció i la posta en escena) ajuda a fer valoracions objectives, i el fet de ser tres persones, tres mirades que s’han de posar d’acord, aporta la seguretat que no s’actua per simpatia o per criteris subjectius.
Un cop el jurat va escollir els quatre “millors” es varen discutir diversos temes per parelles (potser el més divertit va ser el de la platja nudista) i el duel final, entre la Mariona i la Laura T (de Barcelona) va simular una conversa entre una persona immigrant i el regidor badaloní xenòfog, del PP, Garcia Albiol.
Algú va comentar que arribats a aquest punt la diferència entre “novells” i “experts” ja no era visible.
La guanyadora dels novells, la Mariona Massip, de 19 anys.