UN ESTRANY I SEGUIT SOFRIMENT AMARAT D’ALEGRIES
Càlida, humida, viva, olorosa, dolça, engatadora copinya dins la meva fesomia, entre tots els meus sentits…
Aràlia, la teva boca sense dents umpl els meus somnis més inconscients, més pròxims, més fugissers…
No sé qui hi ha al meu costat quan sofresc, va dir amb lenta entonació. Ni quan em corr.
El perineu, aquest elèctric territori entre la verga i el cul, entre naixament i dejecció, era el teu refugi, Aràlia.
Illa tota teva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La meva última novel·la, "Pasiones romanas", hi apareix també un hospital on les hores es fan lentes, perquè ningú no pot fer que els temps passi de pressa, mentre s´espera una sentència de vida o de mort. Vos assegur que m´alegra participar.
Maria de la Pau Janer 4 de neovembre de 2005
El perineu, Aràlia, el llamp de l’èxtasi, l’alegria del conill…
Mahalta