Article: Viatjar il·lustra.
Autor: Xavier Moret.
Mitjà: El Periódico, 29 de
juliol de 2006
Transcripció de l?article:
Diuen que viatjar il·lustra, però
l?experiència demostra que aquesta és una afirmació que no sempre es compleix.
Recordo, per exemple, l?anècdota d’una amiga que feia de guia en un creuer pel
Mediterrani. "M’ha agradat molt Singapur", li va dir una
senyora després d’una breu escala. La meva amiga, discreta, va optar per
exhibir el somriure d’uniforme i no dir-li que la ciutat que acabava de visitar
era Istanbul. Va fer bé: en aquests casos no ve d’un pam al mapa i és millor no
amargar la il·lusió a ningú.
En una altra ocasió, en un vol intern a l’Índia, un
canadenc jubilat em va preguntar on érem. Quan li vaig dir que estàvem a prop
d’Agra, em va contestar: "El que vull saber és el país. He contractat
una volta al món en 17 dies i no sé on sóc". És un altre risc dels
viatges: el de voler veure massa. Llavors és quan t’agafa la famosa
síndrome de si avui és dimarts, això deu ser Bèlgica, i a la tornada et fas un
embolic amb les fotos que no hi ha manera de fer enrabiar els veïns.
Diuen que en els temps del Grand
Tour, viatjar sí que il.lustrava. Era quan, carregats de baguls i de criats,
els fills de les classes altes angleses travessaven Europa per admirar les
obres d’art d’Itàlia i de Grècia. Tornaven més culturitzats, i es comprèn, ja
que tenien el privilegi de poder contemplar els Ufizzi o l’Acròpoli sense cues
i sense empentes. Eren altres temps, és clar, quan el turisme era encara una
cosa selecta i no existia la paraula overbooking. Però, de tota manera,
tan tan savis tampoc devien tornar, ja que fa anys que Santiago Rusiñol
va deixar anar una boutade de premi: "Si és cert que viatjar
il·lustra, els més cultes deuen ser els revisors de tren".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quantes vegades el viatge consisteix a comprobar els tòpics que tenim (i la ciutat o la part de ciutat a la que anem no és sinó una recreació de parc temàtic ad hoc) o a comprobar que efectivament tal monument o tal posat de sol és realment com la del catàled de l’agència de viatges.
I és que una cosa és viatjar i una altra canviar de lloc. Amb quants "indígenes" es parla quan es va de vaitge que no siguin guies, personal d’hotel i cambrers i que no sigui per a demanar una adreça?!