MARCÚS

Quan vaig rebre l’oferta de Vilaweb per participar conjuntament amb els blocaires Saül Gordillo, Xavier Mir i Pere Meroño per cobrir la nit electoral des de les instal·lacions de Vilaweb em va fer molta il·lusió. La veritat és que tot i els nervis -i és que en sóc molt de nerviós!- m’ho he passat bé. Ara, a la 1 del matí m’està agafant el "baixón", estan desapareixen els nervis i s’estan convertint en cançament. Escriure em costa poc, parlar en públic una mica més, però sortir a la tele em fot dels nervis, per tant no m’ho tingueu molt en compte si em veieu per Vilaweb TV demà i no dic res de l’altre món -la veritat, em sembla que he fet una valoració molt pobra, cosa de la por escènica-.
Bé, a part d’això, ha estat una experiència molt bona per un no periodista enamorat del periodisme digital i els mitjans en general.
El fet que la nit electoral hagi estat tant curta, ha provocat que els escrits hagin estat poc meditats i molt curts, però no podia ser d’altra forma. Mentre escrivia, no podia estar pels comentaris de la televisió i la ràdio, cosa que m’ha fet valorar el què anava succeïnt basant-me molt en els resultats objectius i prou, a part dels comentaris que anava caçant de passada.
Pel què fa als resultats electorals, he de dir que patia una mica amb les primeres estimacions, però al final no està malament del tot, tot i que podria haver anat millor. CIU i ERC segueixen sumant majoria absoluta, PSC ha baixat força per sota del límit dels 40 i ha entrat un nou element a valorar en un futur pròxim, els Ciutadans. Els dos primers fets em fan valorar amb un cert optimisme els resultats (i no parlo de futurs pactes). Pel què fa a Ciutadans, ja anirem veient com anirà, però més d’un moderat ho deixarà de ser.
I, ara què? Doncs, ara a veure com van reaccionant els contactes entre partits. No m’atreveixo a fer una aposta de futur immediat. Amb tot, no descarto la sociovergència sense el PSC al Govern, ni el Tripartit amb alguna sorpresa (sense Montilla?), ni tampoc el Pacte Nacional (tenint en compte que CIU no ha pujat massa i ERC ha baixat una mica. CIU no pot seguir buscant-se enemics i ERC no sé fins a quin punt pot treure rèdit electoral d’un nou Tripartit).
Bé, ara a esperar, esperar, esperar… (Casablanca dixit).

Salut i llibertat!
Marcús