"Article 150
2. L’Estat podrà transferir o delegar a les Comunitats Autònomes,
mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents
a una matèria de titularitat estatal que per la seva naturalesa
siguin susceptibles de transferència o de delegació.
La llei preveurà en cada cas la transferència corresponent
de mitjans financers i també les formes de control que l’Estat
es reservi."
Mitjançant
aquest article és poden augmentar molt les competències d’una comunitat
autònoma (sic!) com Catalunya. Ara bé, fa falta que s’utilitzi!
Però, alhora, l’apartat següent del mateix article diu (com diuen ells, "no hay mal que por bién no venga", per a ells, és clar!):
"3. L’Estat podrà dictar lleis que estableixin els principis
necessaris per a harmonitzar les disposicions normatives de les
Comunitats Autònomes, fins i tot en el cas de matèries
atribuïdes a la seva competència, sempre que ho demani
l’interès general. Correspon a les Corts Generals d’apreciar
l’existència d’aquesta necessitat, per majoria absoluta de
cada Cambra."
I,
d’aquest apartat no se’n parla gairebé gens.
Harmonitzar=homogeneitzar=limitar=reduir (en altres paraules: LOAPA).
Cal blindar les competències amb la nova reforma de l’Estatut del
Principat. Això, pels que consideren necessari una reforma de
l’Estatut. Jo, personalment, crec que només hi ha un camí factible: la
independència. Ja veurem què votaré en el referèndum sobre la reforma
de l’Estatut. O, més ben dit, ja veurem si votaré. M’ho he de pensar, i
molt.
Salut i llibertat!
Marcús
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No oblidem que la constitució del 78 va ser gràcies a un consens entre les forces democràtiques i el franquisme renovador. És a dir no es produí cap trencament amb el règim anterior, sinó una negociació on uns proposaven i a la vegada cedien. És per això que la constitució inclou articles tan contradictoris com el que comentes.
Pel que fa a la votació de l’estatut, no m’atreveixo a dir el que faré, peró si que crec que el panorama polític en que es produirà el referendum serà molt engrescador, ja que ERC no acceptarà les rebaixes que a Madrid ens obligaran a fer i proposarà el no a l’aprovació estatutària. Es llavors quan els independentistes de qualsevol ideologia ens em d’unir per poder fer força pel no i forçar unes eleccions anticipades, que serà el primer pas cap al 2014, l’any de l’alliberament nacional.
Força i unitat cap a l’objectiu final. Que la prudència no ens faci traïdors.
Isaacot