Radiografia de la blogosfera: Sabíeu que el perfil del blocaire europeu és el d?una dona de 31 anys, llicenciada superior o estudiant i que passa 16 hores de mitjana a la setmana connectada a Internet? Doncs, jo tampoc, i he quedat força parat. Aquesta i moltes més dades les podeu trobar en aquesta notícia. A l?Europa occidental es calcula que hi ha 4,2 milions de blocaires, a l?Estat espanyol gairebé 700.000. Posem per cas que els PPCC -tirant baix- ocupen una quota d?un 20% dins de l?Estat espanyol, estaríem parlant de 140.000 blocaires catalans? No està gens malament tenir 140.000 veus opinant per a un públic potencial de centenars de milers de lectors. Ah! I, la xifra de blocaires es multiplica per dos cada any!
Publicitat: Té sentit posar cartells publicitaris d?hipoteques en una llar d?infants? L?ús d?internet no para de créixer, en hores de connexió i en gent que s?hi connecta. Per què costa tant que creixi la publicitat dins la xarxa? Com és possible que tenint un mitjà que et permet filtrar el públic potencial a qui dirigeixes la teva publicitat, tot i així, no acabi de treure?s de sobre les reticències? Un cop més, l?especialització és el què defineix el futur. Qui primer s?arrisqui, qui primer aposti intel·ligentment per la publicitat personalitzada, anirà un pas endavant respecte els seus competidors. [La publicitat a internet, clau en el màrqueting de les empreses sudcoreanes].
Del web social (2.0) al web semàntic (3.0): Si el 2006 va ser l?any de l?eclosió del web social -amb You Tube i cia.- aquest any és l?inici de la personalització dels cercadors. Una de les àrees claus del desenvolupament i expansió d?internet són els cercadors, el punt de partida per a la majoria d?internautes. Microsoft, Google i Yahoo! Ja estan treballant en els nous tipus de cercadors, els cercadors vius. Si fins ara buscàvem informació posant un parell de paraules i ens sortia de tot i més, es pretén aconseguir que la cerca ens doni un resultat final el més ajustat possible a les nostres expectatives. [Algun dia en parlaré, però jo no les tinc totes. Tanta informació, tant control, tants xips, tantes petjades dactilars,… em fan pensar que no estem tant lluny d?aquelles pel·lícules de ciència ficció tant de moda als anys 70?s].
Més web 2.0, la participació dels usuaris en els mitjans de comunicació: Si abans explicava que llançar-se amb la publicitat a través d?internet era un risc segur, els mitjans de comunicació estan descobrint que el futur també passa per incorporar la participació dels seus clients en els continguts informatius que difonen. Ho explica molt bé el Toni Sellas en el seu bloc, tot fent un resum del últims casos que han anat sorgint en diferents mitjans. De moment, però, ?en tots els casos hi ha una selecció per part dels responsables del mitjà, prèvia a la publicació d?aquests continguts?.
Canvis a LaVanguardia Digital: Partint d?una entrevista molt interessant de Comunicació21 al director de La Vanguardia Digital, Enric Sierra, el Toni Sellas en fa un resum molt clarificador:
Els diaris generalistes estan redissenyant la seva versió digital per necessitat.
Ho fan per respondre a la tendència social, però també perquè veuen possible que la inversió publicitària a Internet augmenti considerablement els pròxims anys.
?És absurd que un diari com La Vanguardia, amb el seu potencial en la redacció, treballi dos cops?. És a dir, a la llarga caldrà unificar les dues redaccions.
?Els professionals col·laboren, tenen clar que el futur va per aquí?.
?Perfeccionarem el model mixt que ja existeix? (en relació a la convivència dels continguts de pagament amb altres de gratuïts?.
Amb redaccions unificades, es treballaria per torns, com en una ràdio.
?Hem afegit elements multimèdia que s?incrementaran aquest mateix mes i hem augmentat els continguts propis i la interacció amb l?usuari? (sobre el procés de renovació de LaVanguardia.es).
?Una cosa és penjar el diari al web, i una altra molt diferent és publicar-hi!? Amb aquestes paraules acaba l?article del professor de la UOC, Ismael Peña, titulat ?El diari del linotipista?. Partint de l?exemple a no seguir de la versió digital del diari AVUI (Sic!) -que, tot sigui dit, espero amb ànsia que canviï ben aviat-, explica com ha de ser un diari digital.
Anar a la Categoria ?InfoTIC?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sembla que m’hagin vingut a preguntar a mí per fer aquest estudi, dóno amb el perfil de ple. Bé, jo ja he complert els 32, però només perque vaig néixer mooooolt a principis d’any.