MARCÚS

L’article IV-443.4 del Tractat que estableix una Constitució per a Europa preveu que, passats dos anys des de la firma del Tractat (signat a Roma el 29 d’octubre de 2004), si les 4/5 parts dels membres l’han ratificat i un o més estats membres no ho han fet, el Consell Europeu haurà d’examinar la qüestió i decidir què s’ha de fer en aquest cas.
Aquesta és la teoria (es van cobrir (força)bé les espatlles, els estats), però la pràctica és una altra. L’Estat francès no és un estat qualsevol, i la seva opinió importa, i molt. El NO francès pesa massa. Què faran ara? Deixaran passar el temps ("el temps tot ho cura") i quan ja no ens enrecordem d’aquests fets recents, hi tornaran, canviaran les formes, però el contingut serà el mateix.
La idea d’una unió dels països d’Europa va néixer amb bones intencions després de la Segona Guerra Mundial, amb finalitats pacifistes (Declaració Schuman de 9 de maig de 1950, des de fa poc "Dia d’Europa" (qui se’n recorda?)), i ha anat convertint-se en un gran mercat econòmic (i prou), un mercadeig, una forma de fer diners fàcils, un "campi qui pugui", una competició sense cap altra finalitat que el capital, el capital que tot ho podreix. Problemes del sistema!

Salut i llibertat!
Marcús