MARCÚS
(@marcroca)
Google és omnipresent o, si més no, ho pretén. De moment és una bèstia –amb 10 anys recentment complerts– que ens dóna moltes satisfaccions, que s’adapta força bé a la diferència (per exemple, amb el respecte a les llengües sense una estat al darrera), que utilitza programari lliure,… però, cada cop és més poderós i, sobretot, omnipresent. Això pot arribar a fer por? Durant els JJOO, a la Xina, les coses ja no van ser tan idíl·liques. Anem a veure alguns dels seus últims moviments.
Protecció de dades. Ens parlen de la seva transparència i ens asseguren que la privacitat dels usuaris està garantida. Bàsicament, “Google guarda durante 9 meses, al principio no había límites temporales, una serie de datos de cada búsqueda: la IP (la serie numérica que tiene cada equipo), el contenido de la búsqueda, el idioma y el navegador empleado. Desde la compañía explican que retienen esos datos para mejorar su servicio de búsquedas, hacerlo “más eficiente”, y mantener la seguridad de los sistemas, pero que con ellos no pueden identificar a las personas que hacen las búsquedas y que, en ningún caso, esos datos se cruzan con el resto de servicios, como el correo Gmail, que ofrece la compañía.
Trobar el què escoltes. Recentment, han presentat un nou cercador (Gaudi), aquesta vegada és una eina que permet trobar paraules dins d’audiovisuals.
Innovació és poder. No es pot negar que no tinguin idees brillants, com aquest projecte que estudia portar els seus servidors a alta mar, per tal d’aprofitar l’energia i la refrigeració de l’aigua.
Publicitat i prou? No! Si amb la publicitat no en tenen prou, aprofiten l’oferta de serveis més elaborats, fets a mida, de pagament, i dirigits a col·lectius específics, com és el cas del You Tube per a empreses. Sense oblidar-se de recalcar per enèsima vegada els nivells de privacitat que apliquen. Un altre sector que se’n pot aprofitar serà l’educatiu.
Luíííííísssss. OK, ja et tinc! A través de Picasa -l’eina de fotografies de Google- es podran trobar de forma gratuïta fotos a la xarxa a través del reconeixement facial. Caldrà el permís explícit dels usuaris de Picasa, però el permís serà sobre qualsevol persona que surti a la foto?
Busques? Trobes! Però, millor que ho facis a través meu, que encara sabré més de tu. Ha aparegut Chrome, el nou navegador de Google. La competència de l’Internet Explorer i Firefox. Fins ara només sabia el què buscaven els seus usuaris, ara sabrà on vas des que obres el teu navegador fins que el tanques. (1, 2, Chrome també en català des del primer moment, i més novetats, 5, la competència de Firefox, 7, a fons, 9, i la por de nou).
Després dels llibres, la premsa escrita. Indexar el coneixement humà, això és el què es pretén al penjar a la xarxa, no només els llibres sino que, ara, també ho volen fer amb la premsa dels darrers dos segles. (També cal saber què és Knol).
Veig, veig… Tot i pertànyer als EEUU, el satèl·lite de Google permetrà veure-ho tot, excepte (per nosaltres, els usuaris) el límit que marca poder reconèixer les persones. Aquí s’aturarà el zoom. (1, què puc fer amb Google Maps?).
Processadors de textos, fulls de càlcul, presentacions. Els primers no funcionaven del tot bé, però aquestes eines les està oferint Google amb una precisió cada cop més perfecte. (1).
Segueix el què vulguis a l’instant. Si fins ara teníem la possibilitat que Google ens avisés via correu electrònic quan aparegués alguna informació a la xarxa que ens interessa, a través del Google Alerts, ara encara serà més fàcil i útil, a través de la sindicació (RSS).
Els blocs tenen la paraula. Ja existia el Blogsearch, el cercador de blocs de Google, però ara, a més, ens oferirà els temes més comentats a la blocosfera.
Digui? Doncs, això, que l’Iphone ja té competència i, com no podia ser d’una altra forma, aquesta prové de Google, i no pas de Nokia (de moment). Ha nascut el primer mòbil G1. La comunicació mòbil a la palma de la mà: veu, àudios, vídeos, text. Tot a un sol clic. (1, 2). Jo, de moment amb un HTC connectat al Google Reader, al Twitter i a Facebook, ja vaig fent…
I, els traductors fan meravelles: Visca el Barça!
Mireu que bé que s’ho passen treballant;-)
Foto.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veus interessades han indicat que el Chrome és més ràpid que els navegadors tradicionals (Explorer, Netscape i FireFox). No és cert. El Chrome munta una mena de ‘proxy’ i desa totes les pàgines que visites, de manera que si hi tornes té la doble feina de mirar si la vigent coincideix amb l’antiga o si hi ha hagut innovacions. A més, presenta notables fallades sintàctiques: no enten determinades combinacions d’HTML i CSS perfectament ‘legals’ segons els criteris del W3C. I el mal és la manca de cura s’ha encomanat a Microsoft, que presenta la ‘beta’ de l’Explorer 8 amb errades gravíssimes, també de caràcter sintàctic.