MARCÚS

De l’Estatut, els drets
històrics i altres amebes^{(del gr. amoibé ‘canvi,
transformació’)}

(Segueix)

S’ha creat un bon enrenou
amb la discussió sobre si cal, o no, invocar els drets històrics en la reforma
de l’Estatut del Principat.

Dos consideracions:

1. Ahir, El Punt, publicava
   un article de Josep López de Lerma (advocat i professor de la Universitat Internacional
   de Catalunya), molt ben documentat – com ens té acostumats -, que
   relativitzava, i molt, l’efecte que podria tenir invocar els drets històrics
   per tal d’augmentar el nivell competencial del Principat enfront el tótem de la
   Constitució espanyola. En poques paraules, no canviaria res, i com diu el
   subtítol de l’article, en forma de resum: "ni el debat constituent ni la
   posterior jurisprudència del Tribunal Constitucional no avalen el reconeixement
   de drets històrics per a Catalunya més enllà, és clar, de la conservació,
   modificació i desenvolupament del dret civil català". És a dir, s’està parlant
   molt d’un tema – els drets històrics – que no és tant important com ens volen
   fer creure. El dret civil català ja s’està regulant des del Principat en l’actualitat.
2. El PSC amenaça a CIU i
   ERC de votar contra la reforma de l’Estatut si aquests dos partits no es fan
   enrera en la inclusió d’aquest tema en l’esmentada reforma. Crec que, a la
   llarga, passi el que passi, CIU i ERC han de votar el mateix, si no volen
   prendre mal ni com a partits ni com a país. En canvi, als altres partits
   catalans no els afectarà gaire votar-hi a favor o en contra, el seu electorat
   no està per la labor. Per tant, tenen plena llibertat per a votar-hi a favor,
   en contra o, fins i tot, abstenir-se.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!