La informació amb continuïtat dóna perspectiva

Com lligar les notícies de màxima actualitat amb la qualitat i el context. Tornem a donar voltes a un dels problemes clàssics del periodisme darrerament. Avui em vull fixar en un detall que em sembla indicatiu de la situació d’informació superficial i, conseqüentment, de la infoxicació.

Sovint els mitjans ens ofereixen una notícia que pot semblar molt interessant, en fan una bona explicació i, fins i tot, poden cobrir-ho amb un reportatge força extens i documentat —si estem de sort—. Però, tracten el tema el dia X, amb la informació i les reaccions recopilades el dia X-1.

Fins aquí, bé, tot correcte. Però, passen 24 hores i el mateix mitjà, com a molt, dóna continuïtat a aquesta hipotètica història en un ‘breu’ basat —aquesta vegada— en una nota de premsa o en informació rebuda d’agències. I, el dia X+2, ‘la història’ passa a ser història.

Ni una paraula, no sabem com s’ha acabat el tema, què ha passat, qui ho ha fet, com, per què, potser tenim algun record del quan, ens sona haver-ne sentit alguna cosa, però ja està. Aquí s’acaba la notícia.

Va tenir un moment de glòria, van fer-ne notícia, però no ha tingut continuïtat, no se n’ha fet el seguiment, no sabem com ha acabat ‘la cosa’. Vam poder omplir un espai informatiu. Però, enmig de la voràgine d’informació, aquesta cobertura incomplerta, passa a formar part del ‘soroll’.

El mitjà perd credibilitat, el lector guanya això que en diuen —a mi m’agrada aquest terme— infoxicació. Per tant, una notícia ens pot ajudar a perdre el món de vista, a perdre capacitat de concentració informativa si no l’oferim amb continuïtat (fins al final).

Un exemple més de com l’accés a més informació pot ajudar a incrementar la ignorància.

Article original publicat a Mèdia.cat el 27 de novembre de 2013.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *