MARCÚS

El periodisme ciutadà entès com a substitutiu del periodisme professional no existeix, no ha existit, ni existirà. A mitjans dècada del 2000, amb l’arribada dels blogs i altres eines de participació, ens vam sobreexcitar i vam començar a sobredimensionar alguns canvis en el món de la comunicació.

Tweet

El què si que ens trobem, i ja podem dir que han vingut per quedar-se, són noves formes de participació ciutadana i diverses modalitats d’implicació del ciutadà en els projectes periodístics. Però, el periodisme professional segueix sent imprescindible.

A tot això, cal sumar-hi dues puntualitzacions. Per una banda, trobarem periodisme professional que no és exercit per llicenciats en periodisme (i carreres similars). I, per l’altra, hi ha professionals d’altres àmbits que, de forma especialitzada, poden —i, de fet ho fan— publicar continguts d’alt interès periodístic en mitjans no pròpiament periodístics (blogs, microblogs, webs de fotografia, podcasts,…).

Per tant, el què no existeix —a parer meu— és el periodisme ciutadà com un tòtem, com un canvi de paradigma que faci trontollar les estructures del periodisme professional, però si que l’arribada d’eines digitals de comunicació ha provocat afinar molt i molt la distància entre diversos conceptes que abans podien estar molt clars, tals com periodisme, periodista, mitjà de comunicació, etcètera.

I, aquí, la suma de formació reglada (universitat), de formació permanent i d’anàlisi de tendències hi tenen molt a dir, i a fer. En un món canviant com el que estem vivint, no ens podem encotillar en conceptes, sinó que ens cal evolucionar sobre la marxa. Pel camí cauran periodistes i mitjans, però en cap cas podem deixar que perdi força el periodisme.

_{Article original publicat el 28 de maig de 2013 a Mèdia.cat.}