MARCÚS
(@marcroca)
15 de novembre. Dia de l?escriptor empresonat. Anna Politkóvskaia: Ni oblit ni silenci
RENFE,
un servei?
Sóc usuari de RENFE, potser seria millor dir que sóc
patidor de RENFE. Us comentaré el que em va passar ahir. Arribava a l’estació
de plaça Catalunya com cada dia per anar a la feina, però vaig tenir un
error, a la meva estació d’origen en comptes de marcar la targeta de tres
zones, vaig marcar per equivocació la targeta T-10 d’una zona. Em vaig
adreçar a un interventor o revisor, no sé com dir-li, i li vaig comentar que
amb les presses m’havia equivocat de targeta, en principi em va dir
que no hi havia problema, que marqués allà mateix la targeta que tocava i
ja està. Però no sé què li va passar, que va canviar d’opinió i em va fer
pagar 7,60 euros per no dur el bitllet marcat, em vaig indignar, li vaig
comentar que no tenien gens de tacte amb l’usuari, que jo no volia estafar ni
deixar de pagar el meu bitllet, només m’havia equivocat, res, vaig haver de
pagar la multa.
Al migdia, quan tornava cap a casa, sorpresa, els trens
amb més d’hora i mitja de retard, ni una explicació, ni una disculpa, res, però
jo vaig haver de tornar a pagar el meu bitllet, com si el servei que m’oferien
fos el correcte. Jo em pregunto, si jo he de pagar els meus errors amb
una multa, per què RENFE no paga totes les seves incompetències? Per què els
usuaris no podem multar-los d’alguna manera? Ahir, veient als informatius les
corredisses de la gent escales amunt escales avall per l’estació de Sants, em
pregunto qui és el responsable d’això, i qui posarà, si és que algú ho farà, la
multa que li correspongui a aquest responsable (irresponsable).
Marcel F N
+ info sobre aquest article, aquí.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa un munt de dies que hi ha problemes amb el servei de trens, però ells no et perdonen l’import del bitllet. Però no són els únics. Jo sóc usuaria de Ferrocarrils de la Generalitat, i no fa massa em va passar una cosa similar. A Plaça Catalunya valido el meu bitllet, com cada dia, i quan ja portava com vint minuts pujada al tren, i aquest no marxava, avisen per megafonia que hi ha una averia i que per causes alienes a la seva voluntat, no hi ha servei entre Pl. Catalunya i Sarrià. Farta d’esperar, i de que no ens diguessin per quantes hores en tindríem allà tancats, vaig tornar a sortir, perdent el viatge que ja havia validat, i buscant mitjans alternatius per tornar a casa.