MARCÚS
(@marcroca)
No és que sigui un gran amant dels butlletins electrònics o newsletters, sóc més d’RSS i de seguiment a xarxes socials com Twitter, per gestionar la informació que van generant els webs. Però, crec que segueixen tenint molta vigència, encara.
Fa pocs mesos parlava de les newletters en termes generals, sobre com enfocar-les partint del valor del temps i de l’espai.
Avui m’agradaria deixar constància d’alguns aspectes pràctics que poden millorar aquests serveis d’accés a la informació:
- Ha d’oferir la possibilitat d’anul·lar la subscripció. Encara que pugui comportar ‘baixes’, pitjor és no oferir aquesta possibilitat d’una forma fàcil i visible, ja que pot ‘cabrejar’ a l’usuari i això provoca mala imatge per la marca.
- Cal pensar bé quines dades personals demanem. Demanar-ne moltes pot ser perjudicial, però és útil tenir clar quina informació reps amb les subscripcions. La informació dels usuaris pot esdevenir molt útil.
- Posar un apartat de ‘recomana aquesta newsletter a un amic’ pot ajudar a fer créixer els usuaris d’aquest servei.
- Analítica web: per gestionar l’èxit o el fracàs de la newsletter pot ser molt útil implantar algun sistema que permeti saber, no només la gent que hi està subscrita, sino quanta gent obre els continguts i quants continguts es consulten realment. OJD Interactiva ja fa un temps que ho certifica, cosa que mostra la importància d’aquesta dada. Amb tot, no cal utilitzar OJD per saber-ho, els informàtics poden adaptar l’eina d’estadístiques a aquesta funcionalitat.
- Contingut propi, valor afegit: a més d’incloure els continguts publicats al web, podem valorar la possibilitat d’aportar-hi algun contingut que no aparegui al web, cosa que pot donar un valor a la newsletter que la faci més atractiva.
- Incloure l’apartat ‘Segueix-nos’ amb els enllaços de les xarxes socials on tenim presència dóna a conèixer aquesta altra faceta de la identitat digital de la marca. Fins i tot es pot valorar la possibilitat d’incloure la funció de ‘compartir’ la newsletter a algunes xarxes com Twitter, Facebook o LinkedIn.
- Si en el web posem informació corporativa com el ‘qui som’, ‘què fem’,… per què no posar-ho a la newsletter? Qui hi entri per primera vegada pot necessitar accedir a aquesta informació i no ocupa gaire espai com per ser molesta.
- Per evitar problemes tècnics que pugui portar la newsletter i que impedeixin consultar-la al correu, cal incloure un enllaç que permeti obrir-la amb una URL a Internet.
- Quan creem una newsletter és útil preveure un camp de contingut lliure que ens permeti personalitzar-la en casos concrets, per exemple per donar avisos que no es publicarien al web i que, per tant, si no tenim aquest camp no podríem incloure a la newsletter.
- El punt 10 no existeix, però sempre queda bé titular un apunt com “les 10 coses que cal que tingui no sé què”, oi? 😉 Sempre el podem acabar d’emplenar entre tots. S’admeten comentaris!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo hi afegiria coses com que les newsletters no siguin tot una sola imatge perquè triguen molt més a carregar i no t’explico què passa amb les pantalles petites; també que per favor, no s’envïin amb adjunts mastodòntics!, amb un enllaç al document / imatge penjat ja en tenim prou i no ens col·lapsen les bústies; l’enllaç de baixa no és que molesti si no hi és sinó que diria que és obligatori; òbviament, si us plau, que no s’envïin amb els remitents a la vista!; entre altres… 🙂