la dona del pescador

La desconnexió de l’ésser humà amb el seu jo intern és més que notable. la veritat de les mentides més que exel·lents i la futalitat del temps objectiu una evidència.
el que ja no tenim tant present és la capacitat de vences a un mateix, destrossar les pors i els prejudicis i ballar somrients al sò nou món. Tant senzill com cantar malament o jugar a pilota pitjor amb en Roger, el meu veí de 9 anys.
No hi ha cosa més reparadora que sortir de casa i saber que quan tornis tot estarà igual de tranquil, que els dubtes primerencs amb rapidesa es consoliden en confiances sòlides i espais de súbtils plaers. Per cert el plaer més gran que he experimentat darrerament ha estat menjar-me un troç de mar i un pessic de muntanya mirant embaucat una rosa oberta que no vol ser vermella… empíricament parlant, és clar.