A vegades ajuda. Feia falta poder començar a NO PARLAR de l’ex primer ministre italià, i ara aixó és possible.
No nomès aixó: desprès d’una conferència en que un’escriptor com en Vicenç ens explica que la literatura italiana va ser important per a ell abans que la françesa o la anglosaxona, es pot sortir contents fins i tot de l’Istituto Italiano di Cultura.
Gràcies senyor Villatoro!