El cel de setembre de 2020

El Sol ix esmorteït a la platja de Tavernes de la Valldigna. La seua claror ja no és tan forta com al pic de l’estiu, les ombres que fan els seus rajos són ja més llargues i cal tornar a posar els tendals i córrer les cortines per evitar l’excés de llum interior. L’estiu s’acaba i ja es nota en els signes del cel. De fet el Sol, cada dia que passa, va eixint cada vegada més prop del punt est on eixirà triomfant la matinada del 23 de setembre per anunciar-nos l’arribada del primer dia de la tardor. Mentrestant el cel nocturn continua amb la seua bellesa. Júpiter i Saturn, ben brillants encara, ja competeixen amb el refulgir vermellós del planeta Mart que ix per l’est unes hores després de la posta de Sol.

Del 24 al 26 de setembre, poc després de la posta de Sol, el pas de la Lluna en quart creixent us assenyalarà la posició d’aquests dos planetes. Aprofiteu per veure’ls aquests dies de finals de l’estiu ja que, de mica en mica, serà més difícil observar-los en acostar-se a l’horitzó oest en la matinada, buscant la direcció del Sol.

Mart, a l’espera a la invasió terrícola que l’espera al febrer, ix prop del punt est cap a les 10 de la nit. La seua brillantor rogenca, com un rubí al cel oriental, el fa clarament visible en la constel·lació de Peixos on provisionalment s’allotja. Uns prismàtics amb trípode o un telescopi són necessaris per observar la seua redonesa i, potser, depenent de la potència de l’aparell, veure-hi les zones fosques i el casquet polar.

En passar els dies, Mart serà més i més brillant ja que cada dia s’aproxima més a la Terra. El punt de mínima distància serà el proper 6 d’octubre. Al llarg del mes de setembre, el planeta vermell augmentarà en brillantor i passarà de magnitud -1,8 a -2,3, un augment d’un 63% de la seua lluminositat, mentre que la seua grandària aparent (com es veurà a traves del telescopi) passarà de 18,9 a 21,6 segons d’arc.

Matí del 6 de setembre. 7:15. Conjunció de la Lluna i Mart.

Un fet interessant ocorrerà el matí del 6 de setembre durant l’eixida del Sol. Durant tota la nit la Lluna s’haurà anat acostant al planeta Mart i just a l’eixida del Sol. de 7:55 a 8:25 l’arribarà a ocultar. La llàstima és que ja serà de dia i les possibilitats de veure-ho a ull nu o fer-li una fotografia estan limitades. Quedem-nos, doncs, amb la imatge que podem tindre de l’encontre dels dos objectes uns minuts abans de l’eixida del Sol, com la imatge que adjunte que ocorrerà a les 7:15, mirant cap al Sud-Oest.

Venus, actualment a la dreta del Sol, serà observable, per tant, només abans de l’alba. Aquests dies està prop de la constel·lació del Cranc, a l’esquerra de les famoses constel·lacions hivernals d’Orió, els Bessons o Cans Menor i Major. La matinada del 14 de setembre (6:00 és bona hora) una lluna ben fina, prop ja de la Lluna nova, visitarà el planeta Venus. Enmig de tots dos s’hi trobarà el cúmul estel·lar del Rusc o Pesebre, M44 en el Catàleg de Charles Messier. Uns prismàtics seran suficients per veure l’espectacle.

Finalment recordar-vos que l’estiu s’acaba. El 22 de setembre a les 15:31 el Sol arribarà a l’equador celeste, projecció cap al cel del pla de l’equador terrestre. Durant aquest dia el Sol se situarà a migdia exactament dalt del cap de tots els qui s’hi troben sobre l’equador de la Terra. El Sol eixirà exactament per l’est, es pondrà exactament per l’oest i el dia i la nit duraran 12 hores cadascuna en tots els llocs de la Terra. Començarà la tardor.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Setembre 2 07 22
Quart minvant Setembre 10 11 26
Lluna nova Setembre 17 12 59
Quart creixent Setembre 24 03 55

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2020. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Eixida del Sol a la platja de Tavernes de la Valldigna. Ja falta poc per a l’equinocci de tardor (22 de setembre) quan eixirà exactament per l’est. Enric Marco.
2-5.- Simulacions de Stellarium.

2 pensaments a “El cel de setembre de 2020

  1. No sabia de l’ocultació. Per una sèrie de motius, aquest m’he despertat quan encara era fosc, i en mirar per la finestra que mira al SO, he vist Mart molt prop de la Lluna.
    Aleshores he vingut a l’ordinador i he vist el teu bloc. No en sabia res de la conjunció/ocultació tot i que al calendari que tinc, parlava d’aproximació, no m’hi havia fixat. És francès i suposo que és segons les efemèrides de més al nord.
    Bé, ara quan escric són les 8:20 del 6 de setembre, el Sol ja s’ha llevat, però em queda a l’altra banda de la casa. Amb els binocles, contra el cel blau, amb els binocles grans, de 80 mm, es veu perfectament Mart a tocar de la Lluna. Suposo que en estar més al nord, la Lluna ens queda més avall i, des de Barcelona, no arriba a ocultar Mart. Que, per cert, contra el cel blau el veig tan blanc com la Lluna.
    Fins i tot he fet llevar la dona, que li ha costat una mica perquè els binocles pesen força. Afortunadament mai no es queixa per aquestes interrupcions de la son…
    Després dels fiascos del Neowise —no podíem sortir, i des de casa no hi va haver visibilitat— i dels perseids —les dues nits del màxim estàvem a muntanya però hi va haver núvols—, ja tenia ganes de mirar alguna cosa, més emotivament que no pas científica.
    [[ Ahir no es podien penjar comentaris, sortia, entre altres un error 503 i un error d’spam, per això poso el comentari amb retard ]]

    • Hola Jordi, perdona’m ja que el bloc ha tingut problemes aquesta setmana. L’ocultació de Mart sembla que no es va veure al nostre país encara que el programa Stellarium la donava. Un error del programa, paràmetres incorrectes? Cap a l’oest de la península ibèrica si que va ser visible. Per ací només va ser una aproximació molt pròxima.

      Gràcies per seguir-me

      Enric