VARIACIONS

El món segons Pep Montes

29 d'octubre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Cap Verd a la Plana de Vic

La festa de guarda cabeça és una antiga tradició originària de l’illa de Santo Antao (foto), a Cap Verd, que celebra l’arribada dels nounats. No patiu, no m’he passat a l’antropologia, però no puc deixar d’explicar que dissabte vaig assistir a una versió catalana d’aquesta celebració a la masia Casa Blanca, de Taradell, oficiada i animada per l’Elisenda (catalana ella, de dalt a baix) i en Paulo (català de Cap Verd, o bé capverdià catalanitzat). Aquesta parella (amics meus, cosins de la meva dona) no n’han tingut prou amb la seva primera filla, l’Anaïs, i han reincidit en la temeritat de portar criatures al món, ara amb Gael. I com que els va la marxa, han decidit, tal com ja van fer amb l’Anaïs, que la novetat bé valia una festa guarda cabeça. El resultat de tot plegat ha estat una trobada multicultural, en la qual el català es parlava amb un munt d’accents diferents, a la nostrada pagesia de Taradell, en el que podríem anomenar tranquil·lament com a acte inaugural de la nova tradició catalano-capverdiana, guarda cabeça de la plana de Vic.

Santo Antao és una illa molt muntanyosa i una bona part de la població viu en zones abruptes i de comunicacions complicades que, anys enrera, dificultaven l’accés als hospitals. En no comptar amb metges solvents, als nadons se’ls guaria el melic amb una terra vermellosa que s’aplicava directament a la nafra dels nounats. Les propietats curatives d’aquella terra, però, eren pura superstició, i el resultat és que nombroses criatures morien a causa de les infeccions que patien. Els habitants de l’illa creien que les causants de les morts eren les bruixes que, segons asseguraven, apareixien sobtadament en forma de gat negre. La festa de guarda cabeça, per tant, era una mena de conjura en la que intentaven protegir-se de l’atac indesitjable de les bruixes, i envoltaven la criatura de ganivets i tisores per tallar la cua de la bruixa tan bon punt fes acte de presència.

De tota aquella tradició, és clar, només en queda la celebració festiva i, sobretot, la tradició culinària que l’envolta. I és per això que els incansables rastrejadors d’exotismes culinaris de Karakia, el programa de televisió, es van apuntar també a la festa de Taradell. Imagino que en alguna edició del programa televisiu tindrem el plaer o el disgust de veure’ns la còrpora, omplint el pap amb l’excusa de la vinguda al món de Gael, sota el sol espaterrant que dissabte va fer a la Plana de Vic, escoltant música, jugant en mig dels prats d’herba amb la quitxalla i posant l’ossamenta a prova amb un improvisat partit de futbol en que catalans, capverdians i brasilers van estrènyer llaços interracials a puntades de peu.

Benvingut, Gael! Estarem sempre a punt de fer-te una abraçada i d’inundar-te de petons, però si, a més, ho acompanyem d’un xeflis com el de dissabte… tens la nostra fidelitat assegurada de per vida!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!