Ves que vinc!

Octubre de 2013

President Mas: no està sol.

Som tota una nació d’homes i dones, fills i filles, avis i àvies, que som al seu costat. Diria que l’acompanyen, fins i tot, una tirallonga de generacions d’aquesta mil·lenària terra nostra. Estem escrivint la història. Catalunya, com a comunitat humana; vós, entre altres, ho fa en primera persona. El setembre del 2011 vaig escriure una carta similar a aquesta que es va publicar en alguns diaris. Es titulava “Connivència” i s’hi parlava de l’elevat preu de mantenir l’stato quo: la desaparició com a poble. Des de la més profunda humilitat se l’exhortava a vostè en particular, i als diputats de Catalunya en general, a entrar en la Història per la porta gran. Vostè ha fet allò inèdit i alhora imprescindible en política als nostres dies: acatar el missatge del poble. La manifestació de la Diada del 2012 va marcar un abans i un després a les nostres vides. La Via Catalana va meravellar el món i ens va col·locar de ple en l’agenda política. No, no està sol. Ja sé que no se’ls creu gens ni mica, als que diuen el contrari. Més del 80% dels catalans i catalanes volem la consulta. És possible més consens? Volem votar. Volem decidir. És possible més moderació? Qui és que ens pren per rucs i ens vol fer passar bou per bèstia grossa, és a dir, moderació per claudicació? Volem ser consultats. Tenim el suport de la raó, de la història, de la justícia i, sobretot sobretot, tenim la voluntat. La voluntat de ser. Tossudament, volem ser. Tres segles més tard, volem ser.