DIARI DEL CIRC

Les 4.000 butaques de la carpa de Fontvieille, el circ on se celebra el Festival de Montecarlo des del 1974, deuen portar molles. A cada proesa, els espectadors s’aixequen dels seus seients per aplaudir la gesta de l’artista. En alguns números, el públic és tan elàstic que fins i tot es pot arribar a aixecar-se dues o tres vegades. A Mònaco, el públic no es treu el barret com a mostra d’admiració, sinó que s’aixeca de la seva cadira vermella. I ho fa les vegades que faci falta.

Semblava que costaria tornar als grans moments de circ després de les anul·lacions per la pandèmia de la covid dels anys 2021 i 2022. Però Montecarlo ha tornat a vibrar amb el circ. Un dels moments culminants va ser l’actuació dels trapezistes italians Flying Martini.

Patricia Tiemi va aconseguir un triple salt mortal, una proesa fins ara a l’abast de molt poques dones. Michael Martini va suar de valent per aconseguir ser el primer artista europeu en fer un quàdruple salt mortal als trapezis volants.

Per molt poc va fallar els dos primers intents. Les seves mans van fregar les del portador. El tercer era el definitiu. O caixa o faixa. El seu entrenador René Rodogel s’ho mirava des de la boca d’entrada del públic. Tothom estava molt nerviós. Els espectadors van començar a corejar el nom de Michael i un grup a cridar Si se puede, el lema del partit d’esquerra Podemos.

Michael va agafar el trapezi i es va començar a balancejar enmig d’una gran expectació. Suspens total a les graderies. Tota la tensió en un puny, fins que les mans de Michael, de 23 anys, es van agafar a les del seu portador, el brasiler Neri Montagna, i la carpa va viure una gran explosió de joia. Va ser un moment Montecarlo que només es pot viure en aquesta gran catedral del circ que és la carpa de  Fontvieille. A la imatge d’obertura, es pot veure Michael, al centre, exultant després de l’execució del quàdruple. 

Els espectadors van començar a corejar el nom de Michael i un grup a cridar ‘Si se puede‘

Després de les dues anul·lacions del festival, aquest any hi havia molta gana de circ. El jurat estava format per sis persones, entre elles Louisa Raluy, codirectora del Circ Raluy Legacy. La primera funció de la 45a edició, la del retorn del festival, va acabar quan faltaven pocs minuts per a la una de la matinada. Malgrat la durada i que una part del públic marxava, milers de persones seguien als seus seients i a mi no m’hauria costat gaire continuar una o dues hores més.

Excepte la part còmica, en general més fluixa, el programa va ser espectacular. Va incloure un número amb 9 tigres del jove domador italià Bruno Togni i els llançaments de ganivets de Deadly Games. L’artista brasiler Alfredo Silva sostenia amb una mà un telèfon mòbil amb mode selfie i amb l’altra una ballesta. L’originalitat del número consistia en apuntar, no des de l’arma, sinó mirant la pantalla del mòbil i d’esquena a l’objectiu, un globus que aguantava amb la boca Aleksane Kiedrowiez. 

El programa va ser espectacular i va incloure números amb animals salvatges i trapezi volant

Les grans il·lusions van anar a càrrec del mag suís Peter Marvey, que va pedalar sobre un monocicle amb les cames separades del seu cos i ens va deixar bocabadats amb els seus números d’escapisme.

El colofó a cinc hores d’espectacle el va posar la troupe de Mustafá Danguir, que va tancar el número sobre la doble roda de la mort amb un doble salt mortal lateral a càrrec de Yassir Achak. Impressionar la tècnica i l’energia, però també la qualitat dels materials de les imponents rodes i com els acròbates es comunicaven a ple pulmó entre ells abans de cada exercici.

La poesia eqüestre dels cavalls en llibertat d’Alex Giona o els increïbles equilibris i contorsions de la ucraïnesa Viktoria Dziuba, movent els peus i mans com un pop, van ser moments molt destacats d’una 45 edició que va començar el 20 de gener i farà l’última de les 16 funcions previstes el pròxim 29 de gener.

La troupe de Mustafá Danguir va presentar un doble salt mortal lateral a la roda de la mort

La guerra a Ucraïna ha fet acte de presència, tot i que no ha aturat el festival com sí va fer la guerra de l’Irak als anys vuitanta. El magnífic número Secret of my Soul estava executat per l’ucraïnès Oleksei Grigorov i l’artista russa Marina Glavatskyi. En una de les habituals i multitudinàries rodes de premsa, amb més de 100 persones al bar de l’hotel Columbus, el carismàtic i llegenda viva del circ, Alain Frère, va dir que aquest número demostra que el circ és un “símbol de la pau on tothom es dona la mà», i que l’”amor pot vèncer a la guerra”.

D’altra banda, els habituals números procedents de dues potències circenses, Rússia i Xina, no han estat presents al festival. A més, la jove artista ucraïnesa Sofiia Hrechko, que va fugir de la ciutat de Kharkiv per anar amb la companyia Recirquel a Budapest, va guanyar el Clown de Plata Junior per un excel·lent número de contorsionisme. Una altra jove ucraïnesa, Ameli Bilyk, va guanyar el Junior d’Or per un número de corda fluixa ple de virtuosisme. 

La jove de 12 anys Sofiia Hrechko ha guanyat el Clown de Plata Júnior després de fugir de la guerra d’Ucraïna

Entre els participants del New Generation, aquest any fusionat amb el festival de Montecarlo, cal destacar el premi Clown de Bronze Júnior per a Kimberly Zavatta, la jove artista de 20 anys que fa ruta tot l’any per Catalunya amb el circ Smile. Zavatta va presentar un número de cintes aèries que és un vendaval, ple de força i energia, amb espectaculars remolins, equilibris dentals i bras roulés.

Kimberly Zavatta, que fa ruta per Catalunya amb el circ Smile, va guanyar el Clown de Bronze de New Generation

El Clown d’Or estava cantat. El trio format per René Casselly Junior, Quincy Azzario i Merrylu Casselly van fer aixecar el públic de les seves butaques en vàries ocasions. L’apoteosi va arribar quan René, muntat de peu sobre el llom d’un cavall al galop, va fer en el segon intent un doble salt mortal impulsat per les coces que deixava anar el cavall. Aquesta idea extravagant, fora de tots els cànons, va ser executada per un noi que ha estat batejat per la premsa de Mònaco com a petit geni.

Quan era un nen, René Casselly ja va fer aixecar les 4.000 persones de la carpa de Fontviellie amb el seus mortals des d’una bàscula impulsada per un elefant. El trio, que havia preparat el número durant quatre mesos, va fer moltes altres proeses; per exemple una torre a tercera altura que el programa de Montecarlo compara amb les figures que feien els germans Frediani, grans acròbates italians que a inicis del segle XX van fer arrels a Mataró

Quincy Azzario, que en una de les funcions va actuar lesionada, va posar-se en equilibri sobre el cap de René Casselly, que a banda de mantenir l’equilibri del seu cap, estava muntat de peus sobre els dos cavalls (veure imatge inferior). Va ser un dels moments més intensos d’un festival presidit per la princesa Stéphanie i que ja es prepara per celebrar l’any que ve el seu 50è aniversari amb una gran exposició.