Non plus ultra
Companyia: Circ Raluy
Espectacle: Generacions
Lloc: Port Vell de Barcelona
Dia: 18 de desembre de 2011. Fins al 8 de gener
Començar un número de trapezi balanç amb tan mal peu que es fallen consecutivament tres piruetes deu provocar bastant pànic escènic i la sensació que el millor és llençar la tovallola perquè tot plegat no es desmunti encara més. La vergonya a la pista deu ser la pitjor de les humiliacions. Però en aquests moments d’extrema dificultat és quan apareixen els bons artistes com Jean Cristophe Fournier. Amb un increïble aplom, l’artista de rostre impertorbable va aconseguir sobreposar-se a l’adversitat i davant d’unes 300 persones va fer la millor actuació que li recordo. Claret Papiol, el Monsieur Loyal que troba rodolins per tot i és un mag de les paraules, no ho podia dir millor: “Non plus ultra”.
El Circ Raluy, el gran defensor del circ tradicional i amb una línia artística ascendent, presenta un espectacle equilibrat, amb músiques ben triades i vestuari renovat. La música en directe de Jaume Vendrell ha guanyat presència i l’espectacle millora. El pallasso Lluís Raluy Lluïset funciona molt bé amb les entrades curtes surrealistes, Sandro Roque executa una de les millors entrades còmiques de La ràdio que s’han vist en molts anys i la seva rèplica, Jerzy Swider, és un personatge meravellosament impopular que va creixent cada dia que passa. Potser la parella Roque-Swider guanyaria encara més si treballés al centre de la pista i no tan arrambada a les cortines. Rosa Raluy presenta un número de barra vertical bastant rodó i les germanes Niedziella i Emily Raluy brillen a la pista amb els equilibris sobre el cable. I encara queda per enumerar el millor de l’espectacle: Les noves promeses del circ, Jillian i Kimberley, presenten un huracanat número de meteorits, i l’acròbata Duban Nikols ens dóna el millor regal en aquests temps de crisi: senzillament riure.
A la imatge, els germans Carles i Lluís Raluy toquen la concertina el dia de l’estrena de l’espectacle Generacions, el 2 de desembre. Al fons, la jove promesa del circ, Kimberley Raluy Giribaldi
Article publicat a El Punt Avui
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/488042-non-plus-ultra.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El fet bàsic de l’existència humana no és que és una tragèdia, sinó que és un avorriment. No és tant una guerra com una situació sense fi en la línia.
M’encanta assajar, perquè en els assajos que no hi ha errors, no passa res, algunes coses s’apliquen o provocar que vostè se centri en el caràcter i les coses que no s’apliquen tenen el mateix valor, ja que et portarà a cap el que fa.
De debò fan que sembli tan fàcil amb la seva presentació, però em sembla que aquest tema sigui realment una cosa que crec que mai ho entendria. Sembla massa complicat i molt ampli per a mi. Tinc moltes ganes per al pròxim post, vaig a tractar d’aconseguir la caiguda d’ella!
next Reese Nordisk secretly bite his slice of bread sound, big people sitting at the kitchen table, talking, sobbing. They always talk about death. Father every morning to go out
“It takes a great deal of bravery to stand up to your enemies, but a great deal more to stand up to your friends.”
The best love is the kind that awakens the soul and makes us reach for more, that plants a fire in our hearts and brings peace to our minds. And that’s what you’ve given me. That’s what I’d hoped to give you forever. .
I love you. I am who I am because of you. You are every reason, every hope, and every dream I’ve ever had, and no matter what happens to us in the future, everyday we are together is the greatest day of my life. I will always be yours.
“Oh yes, the past can hurt. But you can either run from it, or learn from it.”