Las al jaç
El blog de Marcel Campà
Aquests dies m’ha tocat buidar calaixos que feia mitja vida que no tocava. N’ha sortit de tot, per exemple les cartes que la nòvia m’enviava al Cerro Muriano l’any 1979, quan jo feia el servei. N’hi ha una que parla del referèndum de l’Estatut i diu:
“Jo suposo que dijous baixaré a Blanes a votar, no massa convençuda però votaré. He pensat que més val fer un petit pas que quedar-nos parats perquè ens fa ràbia que no ens deixin córrer. De fet això és el que pensa la majoria de la gent i el que prediquen casi tots els partits. Penso que quedar-nos sense cap estatut esperant que passin cinc anys per tornar a començar de nou seria més que nefast, ens acabaríem d’enfonsar. De totes maneres això que et dic ho diu tanta gent que em fa l’efecte que en comptes d’haver decidit jo, el que passa és que m’han decidit. Com més hi penso més m’emprenyo.”
La qui m’escrivia això no era una persona polititzada. Diria que el seu escrit reflecteix el sentiment general que va planar en aquella votació (jo no hi era, ja ha quedat clar). Que el jovent d’avui no es pensi que els catalans van votar amb entusiasme, l’octubre de 1979.
Quan es va fer la Constitució de 1978 es va dir que calia canviar el procediment d’aprovació dels estatuts que s’havia aplicat durant la II República, ja que es considerava preferible que el referèndum es fes després que les Cots haguessin aprovat el projecte d’estatut, no abans que el projecte passés per les Corts, com establia la Constitució republicana.
Crec que aquest canvi va ser un error. Per exemple, en aquest últim –i desgraciat- procés estatutari, el lògic és que el poble català hagués refrendat el projecte d’estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre de 2005. Els catalans haguéssim pogut dir a Espanya, com l’any 1931: “Aquest és l’Estatut que volem, feu-ne el que cregueu oportú, el cepillao; vosaltres mateixos”.
El 1931, els catalans van votar l’Estatut de Núria fins i tot abans que s’aprovés la Constitució republicana. M’imagino la il·lusió dels votants (no hi era, però m’ho han explicat). L’any 1979, d’il·lusió, ben poca. El 2006, frustració.
Algun dia hi haurà un altre referèndum (espero ser-hi!). Pel bé de tots, mirem de no haver de tornar-hi a anar amb cara de restrenyiment!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El proper referèndum jo votaré que SÍ 🙂
Però amb les actuals classes dirigents (catalanes)…res a fer, ja veig CiU demanant no per crear una espanya confederal, ERC dient no per crear una espanya federal…i tothom creguent-nos de nou les promeses de Castella. Més ben dit, potser la pregunta és "desitja formar part d’un estat espanyol en condició de monarquia federal…" o alguna estupidesa semblant, perquè la gent detesta votar que no.
Per tant, referèndum sí, resposta sí. Però abans cal un bon daltabaix a les cadires autonòmiques 😉