“Solitaris, elevant-se sobre el nivell de la plana i com perduts en camp ras, pujaven cap al cel els dos campanars de Martinville. Aviat en veiérem tres: venint-se a col·locar davant d’ells amb una virada audaç, un campanar tardaner, el de Vieuxvicq, s’hi havia afegit. Els minuts passaven i anàvem de pressa però els tres campanars encara eren lluny davant nostre, com tres ocells posats sobre la plana, immòbils i que es distingeixen al sol. Llavors el campanar de Vieuxvicq s’apartà, prengué les seves distàncies i els campanars de Martinville van quedar sols, il·luminats per la llum de la posta que jo, malgrat la distància, veia jugar i somriure als pendents de les seves teulades. Havíem trigat tant a acostar-nos-hi que pensava en el temps que encara caldria per atrapar-los quan, de sobte, el cotxe va girar i ens va posar al peus dels campanars: s’havien llançat tan bruscament davant seu que vam tenir el temps just de frenar per a no topar amb el porxo. Continuàrem el nostre camí; quan feia una estona que havíem deixat Martinville i, després d’haver-nos acompanyat un moment, el poble ja havia desaparegut, els seus campanars i el de Vieuxvicq, que s’havien quedat sols a l’horitzó per veure’ns marxar, encara ens feien adéu agitant els seus cims assolellats. De vegades un es decantava per tal que els altres dos poguessin veure’ns un instant encara; però la carretera canvià de direcció, ells viraren en la llum com tres pivots d’or i desaparegueren de la meva vista. Una mica més tard, quan ja érem prop de Combray i el sol ja s’havia post, els vaig veure una última vegada de molt lluny i ja eren només com tres flors pintades al cel sobre la línia baixa dels camps. També em van fer pensar en les tres noies d’una llegenda, abandonades en una solitud on ja queia la fosca: mentre ens allunyàvem al galop, els vaig veure buscar tímidament el seu camí i, després d’alguna ensopegada maldestra de les seves nobles siluetes, estrènyer-se els uns contra els altres, lliscar l’un rere l’altre, formar sobre el cel encara rosa una única forma negra, encisadora i resignada, i esborrar-se en la nit.”
(Pel cantó de Swann)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!