Las al jaç
El blog de Marcel Campà
Què havia de fer el Quim Monzó en el discurs d’inauguració d’això de Frankfurt? Literatura, evidentment. No és el millor que ha escrit, però monzoneja de cap a peus (aquí el teniu).
Una literatura que en un segle ha donat dos prosistes com Pla i Monzó es pot presentar al món amb una certa base.
Monzó és un luxe. Fa màgia (vegeu, si no, per posar un exemple qualsevol, la primera frase de Benzina, un prodigi de la doble rosca monzoniana).
L’entrevista de l’altre dia a Vilaweb va ser un nou exponent de la seva intel·ligència. No emet fum, quan parla: ell diu coses. I ho fa sense enfarfecs, planerament. Que n’aprenguin!
L’únic retret que se li podria fer és que hagi escrit poc. Però no seré jo, del jaç estant, qui l’hi faci. Davant el dilema entre viure i escriure, els millors sempre han optat per viure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!