Las al jaç

El blog de Marcel Campà

7 d'agost de 2009
0 comentaris

L’espera

La meva filla encara té aquella edat en què no agrada separar-se dels pares. Aquest dia, a la platja, la dona i jo volíem fer un bordo en patí de vela. Vam dir a la nena que sortíem un moment i la vam deixar amb la tia i les cosines.

Quan vam tornar, ens esperava al trencall.

–Com us ha anat?

–Molt bé. I tu?

–Bé.

–T’has banyat amb les cosines?

–No. He comptat fins a vuit-cents quaranta-tres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!