Diuen que probablement, passat l’estiu, tots dos marxaran del país veí: tant el de cabells negres (el noi discret i familiar amb cara de doctorand), com el de cabellera d’or (aquell pendó fatxenda amb cara de telecinco). Potser és perquè em recorden l’Alioixa i el Mítia Karamàzov, però a mi sempre m’ha agradat més el Guti.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!