Jordi Mercader ja va mostrar poc entusiasme per la democràcia parlamentària quan, en el llibre “1000 dies amb PM”, va explicar que el millor moment del primer tripartit va ser al final, quan el president ja havia dissolt el Parlament: “el govern –diu Mercader- funcionava més bé que mai; a l’empara del privilegi de gaudir d’un Parlament tancat, estava concentrat en acabar obres i projectes” (p. 263).
L’AVUI d’ahir publica un article on el gran Mercader opina així sobre la modificació per decret llei de la llei de la Corporació de Mitjans Audiovisuals:
“L’oposició es centra ara a polemitzar en la fórmula triada per a modificar la llei: un decret llei en comptes d’un projecte de llei com manen els cànons. El resultat sempre seria el mateix, la diferència està en el temps perdut en la tramitació parlamentària.”
Sí senyor. Ja era hora que algú parlés clar. A l’època de Franco -un visionari- les “leyes fundamentales” atribuïen el poder legislatiu al cap de l’estat, cosa que permetia aprofitar el temps (no guanyàvem per decrets llei). Però a la Constitució de 1978 se li va acudir d’assignar el poder legislatiu al parlament i ara, per a fer una llei, que si compareixences de les entitats interessades, que si esmenes dels diferents grups polítics, que si debat en ple: quina pèrdua de temps!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!