EL FIL D'ARIADNA
Revista Literària en català
Les durícies de l’escriptura, d’Anna Maria Villalonga
Les durícies de l’escriptura
Avui, lletraferits de pro, parlarem d’un altre afer que fa dies que em volta pel cap. Em refereixo, com el títol de l’article evidencia, a “les durícies de l’escriptura”. No caigueu en inútils cabòries: no es tracta d’un encapçalament metafòric per reflectir les conseqüències psicològiques de la pretensió –sens dubte àrdua– de confegir un text que funcioni literàriament.
No. Em refereixo purament i clara a “les durícies físiques” que provoca l’acte –també físic– d’escriure. Durant anys, la gent que, com jo, hem dedicat molt de temps a l’estudi, a prendre apunts i a omplir fulls de paper, ostentàvem indefectiblement una marca corpòria que ens delatava.
La durícia.
Vermellota i d’un gruix directament proporcional a les hores de feina, es trobava situada a la part superior esquerra del dit del mig de la mà dreta. Això en els cas dels dretans, perquè en el cas dels esquerrans no tinc clar on ubicar-la exactament. Tanmateix, sé que també existia. Aquesta protuberància, val a dir que poc estètica i generadora de picors, ens acompanyava com una rèmora inevitable al llarg de la nostra vida.
Res no ens induïa a pensar que la durícia ens abandonaria impunement un dia. O més ben dit, que es traslladaria de lloc de manera espontània sense demanar permís ni avisar-nos amb antelació.
El cas és que, de sobte, un dia van irrompre en la nostra plàcida existència amanuense uns estris anomenats ordinadors. I la durícia, sense més, va començar a minvar. Quan, per acabar-ho d’adobar, uns altres objectes (responsables d’un important desplaçament semàntic) van fer també acte de presència, la durícia va començar a desplaçar-se.
Actualment, aquests objectes formen part indestriable de la nostra tasca diària. I la durícia, vermellota i tan antiestètica com sempre, continua essent directament proporcional a les hores de feina. Tanmateix, amics lletraferits, s’ha desplaçat. Es troba exactament a la intersecció entre el palmell de la mà i l’inici del canell. En el meu cas, com que sóc dretana, a la banda esquerra d’aquesta intersecció. No sé exactament on s’ha col·locat la durícia en el cas dels esquerrans, però estic segura que també la tenen.
Coses de la tècnica, benvolguts. Ja m’explicareu la relació que teniu vosaltres amb la vostra durícia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha fet dolor el braç d’escriure seguit i he tingut durícies al dit. Quan escrivia molt a mà havia de descansar a estones per refer-me una mica i continuar. Escric amb tensió i això ho complica encara més. Actualment, amb l’ordinador, m’he lliberal bastant d’aquesta lleu molèstia. Continuo, però, escrivint a mà.
en el meu cas, la durícia ha tornat a aparèixer, després de 15 anys, a la part esquerra del dit del mig de la mà dreta… Per sort, només m’ha aparegut aquesta…
Hola, Anna Maria!
Jo tampoc tinc durícies, ara! Pero em sembla que serà un mal aviat eradicat perquè cada vegada s’escriu menys amb boli o llapis…i no diem amb ploma!
I pel que veig a l’escola, els nens cada vegada agafen més malament el llapis i costa molt treure aquest mal costum. Per tant el mal pot derivar en dolor muscular del canell per la força que fan per agafar l’estri d’escriptura, que sembla que vulguin foradar el paper!!
A mi m’havien sortit butllofes i tot!! Quin mal! Més d’una temporada havia d’anar amb tiretes!!
Ai, com enyoro aquells temps…
Pel ratolí el mal que m’ha sortit a mi és un doloret a l’espatlla dreta quan he d’estar amb l’ordinador al sofà amb els dos gossos mantenint una postura no gaire natural.
Petons!!
que encara escric molt a mà (una pila de pàgines cada dia, a més de corregir treballs d’alumnes), no tinc aquesta durícia de la que parleu, ni recordo haver-la tingut mai. Potser un petit inici sí, però no realment una durícia. El que em produeix escriure, a mà o amb l’ordinador, és mal a l’espatlla i a les cervicals, i si n’abuso (cosa molt freqüent) m’agafa una migranya.
Jo també recordo perfectament la durícia de la meva mà dreta. Ja fa anys que em va abandonar. Escric relativament poc amb bolígraf actualment.
Hola.
Com a esquerrà total (en el sentit ample de la paraula), encara que em sembla que sense problemes de lateralitat, també vaig patir la “marca” dels estudiants lecto-escriptors d’èpoques anteriors.
Tot i així, encara que no ho puc assegurar, els esquerrans potser som una mica més heterogènis que els dretans en aquest aspecte:
1) No tots els esquerrans agafem el bolígraf o el llapis de la mateixa manera (jo n’he vist de tots colors), i, per tant, la duricia o l’empremta de la pressió d’aquests estris es produeix amb formes i a llocs dels dits diferents.
2) No tots els esquerrans col·loquem la mà de la mateixa manera a l’escriure, mentre alguns girem el canell de manera inversemblant i visualment “desgraciada, maldestre i cridanera”, altres giren el full i el col·loquen en posició horitzontal i fins i tot n’hi ha que, sense girar el full ni utilitzar “el cop de canell”, el que giren és tot el tronc cap a l’esquerra, acompanyat d’una gran inclinació del cap, lateralment, també cap a l’esquerra, el que els fa adoptar una forma “contorsionista” d’escriure (això si, en aquest cas, si només mirem la mà i el paper, l’individuu sembla “normal”, encara que escriu en direcció contrària.
Bé, no voldria allargar les descripcions sobre les formes d’escriure d’aquest col·lectiu tan estrany, que, per les seves estridències posturals, per la seva tossuderia a no voler fer les coses de manera “normal” i “com Deu mana”, pel seu “integrisme esquerranòs”, per voler dur la contrària, per embrutar els papers de tinta de boli, per fer mala lletra en general i per ser tan proclius a la queixa en relació a les cadires amb braç afegit a la dreta, ha estat durant tant de temps mal vist, incomprès, tractat de maldestre i torturat física i psicològicament.
No n’hi haurà per tant, pensareu alguns dretans, una mica d’incomoditat potser si, però res greu, direu.
Doncs no senyors, greu i molt greu, car forçar als esquerrans a actuar físicament com dretans ens altera el nostre equilibri mental i psicològic, ens transtorna i ens impossibilita per funcionar amb normalitat, amb la nostra normalitat, podent-nos provocar fracàs escolar, dislèxia, alteracions de la son, pors, angoixa, baixa autoestima, pèrdua de la gana, depressió, inducció als suicidi i, fins i tot, vòmits i diarrea.
Afortunadament, actualment a casa nostra ja no es produeixen aquestes situacions, ningú ja no obliga als infants a canviar de mà a l’escriure, hi ha cadires amb braç a l’esquerra i fins i tot hi ha botigues amb estris per esquerrans…
Per tant, i com a resum sobre el tema inicial (ja he acabat el miting, però PERDONEU, ALGÚ HO HAVIA DE DIR!!!!), insistir en que els esquerrans han buscat les maneres d’adaptar-se a la dificil realitat quotidiana envers l’escriptura, desenvolupant formes distintes de resoldre els diversos problemes que comporta escriure amb la mà esquerra en un món pensat i estructurat pel dretans i per als dretans.
Això ha propiciat l’aparició de les diferents categories d’escriptors esquerrans, els del “canell tort”, els “horitzontals”, els “contorsionistes” i els “campiquipugui”.
I és que no sabeu el que costa tallar amb les tisores dels dretans per a un esquerrà!!!
IO
No he comentat res del ratolí.
Ara que cada cop escrivim menys a mà i ho fem amb el teclat, el problema de les duricies generals i les penuries dels esquerrans han millorat força, és veritat, però, malgrat tot, hi ha un punt amb els ratolins que…
L’introducció de la informàtica ha afeblit el sentiment de pertinença a un col·lectiu concret, els dels esquerrans, units en la dificultat de l’escriptura dretana.
Un cop assolits els drets bàsics dels esquerrans en els darrers anys, haig de dir que l’ús del ratolí no m’ha produit cap problema, i l’haver de pitjar el botó dret o l’esquerra no m’altera cap paràmetre mental.
Això és un gran avenç de la tècnica moderna, un estri gairebé imprescindible d’avui dia que és polivalent, idèntic podriem dir, per l’ús tan de dretans com d’esquerrans.
Gràcies al que el va dissenyar.
Tot i així, i seguint amb l’aire reivindicatiu del comentari anterior, l’única pega de l’ús del ratolí no és culpa de l’aparell, sinó dels usuaris dretans que, quan utilitzen l’ordinador d’un esquerra, canvien de lloc el mousse, posant-lo cap a la banda dreta del teclat, quan l’han trobat a l’esquerra.
I no hi ha res que faci més ràbia que arribar davant la pantalla, anar a agafar el ratolinet i no trobar-lo, notar que, a l’acte reflexe de posar la mà sobre el lloc on hi hauria de ser, només hi ha el buit, el no-res.
Llavors baixes la vista cap a la taula hi el veus a la llunyania, sol, desplaçat del seu espai vital, mal ubicat, en una posició que fins i tot fa mal a la vista, de vegades fora de la catifa i tot!.
Això fereix la sensibilitat dels esquerrans, ens irrita i ens retorna als temps foscos de la intolerància i la repressió amb els diferents.
DRETANS USUARIS INFORMÀTICS:
NO HO FEU, SI US PLAU! RESPECTEU LES POSICIONS DELS RATOLINS DAMUNT LES TAULES. NO SÓN ALLÀ PERQUÈ SI.
Per sort, amb els teclats i ratolins innalàmbrics, aquest problema també ha millorat molt…
IO
Choose our Replica Louis Vuitton Handbags and share the great values. We guarantee to provide our customers the best Louis Vuitton Handbags Louis Vuitton Bags , Replica Purses, Fake wallets Louis Vuitton is one of many French prestige brands known worldwide, famous since the … This was the best store ever! It had tons of selections of Louis Vuitton wallets different colored … Louis Vuitton products are only authorized to be sold at Louis Vuitton stores and online … getting the perfect back-to-school outfit Louis Vuitton , we’ve got you covered with the best …
It is cheap to find the buy dissertation take the super release reffering to this good post and bring it to thesis. And the writing services thank you very much for this!
I had a dream to begin my commerce, however I didn’t earn enough amount of cash to do that. Thank God my close mate suggested to use the home loans. Therefore I received the short term loan and made real my dream.